Replà de calma o de dubte
seguir graó a graó
o aturar-se fondre's
ser paret ser barana
escolar-se escletxes endins
ser escala
sempre baula
del temps.
Elfreelang
Cinc mots per anar pujant: graons, esglaons, escalons, escales, escalerons.
Tots cinc són normatius, i s'avenen amb el referent que el DIEC-2 defineix com a 'pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d'aquest a aquell o baixar del primer al segon'.
Graus és, però, la forma més propera al llatí GRADUS 'pas'.
Graons (de grau + el sufix -ó) coneix en rossellonès les variants graús i esgraús.
Escales, del llatí SCALA, designava tant la 'escala' com els 'graons'; escalons n'és un derivat (format amb el sufix -ó), i escalerons n'és un altre (format amb el sufix -era).
Altres formes: escalots, grades, el gal·licisme marxes, l'aragonesisme barrons, el castellanisme peldanyos i l'italianisme gradí.
Altres formes: escalots, grades, el gal·licisme marxes, l'aragonesisme barrons, el castellanisme peldanyos i l'italianisme gradí.
Distribució a les Guilleries segons les nostres enquestes (2006-2010):
- esgraons cap a la banda de ponent (Tavèrnoles, St. Sadurní d'Osormort, St. Julià de Vilatorta, Folgueroles, Vilanova de Sau)
- escalons als indrets de llevant (St. Hilari Sacalm, Espinelves, Viladrau, Osor, la Cellera de Ter, Anglès, Sta. Coloma de Farners, Arbúcies)
- les dues formes, esgraons i escalons, foren observades al terme de Susqueda.
La informació general és treta del volum 2 del Petit Atles del Domini Lingüístic Català, p. 102, mapa de síntesi núm. 174.
26 comentaris:
Doncs per mi són les escales, que estan formades per graons. És a dir, conjunt de graons= unes escales.
Per anar pujant faig servir els graons i/o els esglaons, per baixar, abans sempre feia saltirons.
Per mi sempre han estat graons o esgranons. Crec que abans, quan parlava un català més popular i menys influït per l'escola en deia esgraons, i mica en mica he anat tendint als graons.
Bé, un detall més d'aquest garbuix catalanesc que parlo!
Esgraó, tot i que ja estic contaminada per l'esglaó.
"Cisternes seques esdevenen cims/ pujats per esglaons de lentes hores", m'agradaria d'haver-ho escrit jo en comptes d'Espriu.
Sempre he fet servir graons, esgraons i esglaons indistintament... M'agraden les altres maneres que no coneixia!
Gràcies pel dibuix!
Idò els mallorquins pujam (i davallam) l'escala escaló a escaló...
Graons, esgraons, escalons..., tots els mots hi valen per anar pujant per aquestes escales tan boniques, la del dibuix i la de la fotografia, i veure ons ens porten. Gràcies per aquesta entrada tan completa!
Un raconet d'escales una mica misteriós...anirem pujant esglaons,
graons...I no sabem on ens duran; potser després de la foscor, un raig de llum ens enlluernarà...
Bon i plujós vespre.
Pujarem els esgraons de l'escala i a l'hora de baixar lliscarem per la baranaaaaaa!!... Paf!! Sempre he estat molt graponera, però...
M'embutxaco es calerons...
Un honor Jordi veure els meus versos en Adverbia i a més acompanyada d'un excel·lent dibuix de la gran Carme, moltes gràcies! només una coseta , es veu que els esglaons s'han cruspit un vers:
escolar-se escletxes endins
ser escala
sempre baula del temps
et reitero que és per a mi un gran honor!!!!
ah i com sempre un post molt amè....jo en dic esglaons, graons indistintament ....
Si que hi ha maneres de dir la mateixa cosa!
Jordi, amb els teu bloc s'aprèn un munt/una muntanya/una pila/un pilot/un caramull de coses.
També s'aprèn força dels vostres comentaris. Molt bona tria la del poema, (amb un vers de menys) i el dibuix magnífic de la Carme.Tinc debilitat per les escales...
Aquell: "... pujats per esglaons de lentes hores..." que deia Espriu, i que tan bé simbolitza la lluita de quaksevol cos per ascendir. Som en temps d'Ascensió, encara.
"Per l'Ascensió, cireretes en abundor."
Per pujar els esglaons de lentes hores.
Una vegada em menjava jo una paperina de cireres al Pont Karluv, i anava escopint els pinyols a l'Vltava.
Jo en dic graó o esglaó. I tots ells formen una escala.
Posant la definició dels esglaons m'has fet pensar en un exercici que em van fer fer a l'escola. Consistia en escriure un text instructiu per explicar a algú com baixar una escala, sense utilitzar la paraula escala ni esglaó. Certament complicat!
Veig que la Carme ha fet reformes a la casa i fa molt de goig...
Bon vespre i bones ventades
L'esgraó veig que va pel davant. Ja estic cansada de pujar tants esgraons Uf! I això que practico cada dia.
Bon dia a tothom!
Amb articlets com aquest escalam cap a un gran coneixement de la llengua! Gràcies
Normalment utilitzo el terme escala. No obstant això, també empro la paraula "graó" o "esgraó" per referir-me a casos concrets: s'ha entrebancat amb un esgraó.
Fins aviat!
A mi m'agrada pujar escales. Les escales de la Carme les pujaria donant saltirons.
El poema d'Elfreelang és ben bé com una heura.
Molt interessant tot el post.
Bona nit.
Felicitats a tots tres, Elfre,Carme i Jordi; amb vosaltres anar pujant esglaons blogaires és un plaer. Jo pujo les escales amb esglaons!!!
Una abraçada!!!
Moltes gràcies a tots. Veig que no us calen els escalons. Ja sou al cim de la glòria.
Puja. El cel, el res, el tot. Dalt.
En rossellonès és graons [graús] i esgraons [esgraús]
Publica un comentari a l'entrada