 |
- berrugar v. tr. [bəruɣá] 'fer berrugues en la garba, no lligar-la prou bé'
- fantasma f. [fəntázmə] 'espantaocells'
- formó m. [fuɾmó] 'rella de l'arada' (accepció no registrada al DCVB)
- jaumic m. [ʒəwmík] 'jaumet, corc dels llegums' (també observat a Espinelves, St. Julià de Vilatorta, Viladrau; no figura al DCVB, ni tampoc el verb ajaumicar 'corcar els llegums' que ens indicaren als mateixos indrets)
- matafesols m. [matəfəzɔ́ls] 'vent de ponent' (DCVB: Molló)
- rega f. [réɣə] 'solc' (mot típicament septentrional, més usat que solc en aquest indret)
- tronca f. [tɾóŋkə] 'canyoca del blat de moro' (DCVB: Ripoll, Olot, Rupit, plana de Vic)
- vessana f. [bəsánə] 'terra de conreu més gran que la feixa' (DCVB: Ripollès, Guilleries, Collsacabra)
On no hi ha homes la natura és estèril
William Blake
Al senyor Josep Mercader, informador del municipi de Susqueda durant la primavera de 2008.
La fotografia és de la casa de l'Om.
53 comentaris:
De totes aquestes només conec vessana i jaumic (la meva mare ho deia quan es corcava llegums o arròs)
No sabia que es deien fantasmes als espantaocells.
Com la Carme, m'ha sorprès que en diguin fantasmes dels espantaocells! M'agrada especialment el "jaumic", a casa venem gra cuit i sempre n'hem dit jaumets (i el verb jaumetar), és curiosa la variant del nom. I també em fa molta gràcia el matafesols, el vent els devia tirar més d'una collita de mongetes enlaire.
Dèiem una re-robada a finals de mes de Juny, o 1ª de Juliol. Vic? Barcelona?
T'he d'enviar el llibre. En tinc un a casa.
Quan era petita als pares em feien triar els fesols, i vigilar que no tinguessin jaumets a dintre.
I a vegades anar a portar el berenar a la vessana que el pare conreava a les afores del poble, on ens agradava jugar a fet i amagar entre les tronques del blat de moro. (cosa que feia empipar més d'una vegada al pare).
També m'ha fet molta gràcia lo del fantasma i el matafesols.
Que tingueu un bon dia.
Tots són mots relacionats amb la vida al camp, la de l'home que no fa la natura estèril, sembla.
Fàntàstic com sonen de genuïnes aquestes paraules i les de les altres entrades en aquest bloc!
Jo dec viure en un altre món, perquè no m'ha sonat cap de les paraules!
La frase final és colpidora!
Jo per fantasma entenc altres coses! I no parlo d'aquests que arrosseguen cadenes a les pel·lícules...
quan anava de campaments fèiem regates perquè no s'inundes la tenda si plovia molt.. i a les nits de tant en tant hi vèiem fantasmes.. i pels voltants trepitjàven vessanes quan no ens veia el pagès.. encara però,a les noies no ens deien "tronca" ni "tia" :)
No en coneixia cap. M'ha agradat matafesols.
Hola Jordi, de les paraules les que no em són estranyes són la de "matafesols", però no sabria pas si amb aquest significat i "tronca", però no amb el sentit de l'AlcoverMoll sinó en el sentit de tió o tronc de nadal, ho diuen per la Noguera a Os de Balaguer, âger, les Avellanes etc...
Jo tampoc no en coneixia cap. I pel que fa a la frase de William Blake... doncs hauríem de discernir que entén ell per estèril... vaja, que no puc estar d'acord amb el que deia ell.
Berruguem, berruguem,
que les garbetes, que les garbetes,
berruguem, berruguem,
que les garbetes malmetrem...
Les berrugues em fan molt de fàstic, però aquestes són una altra cosa...
Abraçades!
Aquesta vegada , malgrat ser paraules de pagès, només coneixia vessana...
També m'ha cridat l'atenció l'espantaocells fantasma!
Molt diver la versió Galionar del ball de la cibada...
Bona nit.
Vessana ho havia sentit a dir en castellà "besana", però no sé si és el mateix.
Ai caram, jo vaig conèixer un pastor de Pardines que l'anomenaven Jaumic!
Va morir deu fer un parell d'anys... era un d'aquells que et podia explicar totes les històries del poble i de la Vall de Ribes.
Ai, em sembla que prefereixo seguir pensant en el vell pastor que en un corc! ;p
Aquesta cita de W. Blake m'ha fet recordar que a "La hora 25", de C-V. Gheorghiu hi ha una escena on els 'camarades' promouen que els joves vagin a fer l'amor al bosc, perquè així es fertilitza la terra.
No les havia sentit mai, ni tan sols mots que s'assemblin, tal és la riquesa de la nostra llengua.
quin bon feix de mots! no en coneixia més que vessana , jaumic em fa gràcia i el matafesols m'encanta!
Què curiós dir-li a l'espantaocells, fantasma. M'agrada molt.
Aquesta ja no se m'oblida.
Gràcies!
Què curiós dir-li a l'espantaocells, fantasma. M'agrada molt.
Aquesta ja no se m'oblida.
Gràcies!
Ah!!! I no estic gens d'acord amb la frase de Blake!!! Crec que més aviat és tot el contrari. Sense homes que arrasin amb tot, la natura creix més sana i fèrtil que mai!
És realment una frase que, només de llegir-la, em fa molta pena!
Una abraçada!
Aquestes paraules no les tinc conegudes. Potser a través d’altres mitjans les hauré pogut sentir, però no per emprar-les.
El William Blake té alguns proverbis de l’infern molt interessants. Per exemple, un altre que diu: “ Un ximple no veu pas el mateix arbre que un savi.”
Abraçades.
No en coneixia cap. Apart de fantasma, tb m'ha cridat molt l'atenció el matafesols.
No en coneixa cap! M'ha semblat molt simpàtica la paraula matafesols, el vent de ponent. En referència a la darrera frase de William Blake, l'home sense la natura també és estèril, no? Es necessiten recíprocament. Fins aviat:)
Jordi, si proposes lloc, venim. No en tenim cap altre, de previst, però som valents.
No la blocotrobada, no. És lo del recital.
Com que sóc de la garrotxa, la tronca i la vessana ja els coneixia. El pare tenis vessanes i les conreava i jo havia espallofat blat de moro qua era el temps de fer-ho.
Susqueda també em queda a prop i encar hi vaig sovint.
Els meus pares de joves hi anaven a ballar :)
salutacions
I al meu poble hi ha una casa que es diu " can Jaumic" :)
De todas las propuestas, la más insólita para mí 'berrugar'. No sabía existiera tal verbo.
Y en cuanto a fantasma, la daba como masculino. Otra sorpresa.
Abrazos
Carme,
M'apunto això que dius del jaumic. Sector de Roda de Ter, doncs. Moltes gràcies.
Sílvia,
Sí: el matafesols es ben mereixeria un bon relat.
Cantireta,
Estaria bé deixar-ho caure cap a la tardor. Ja tinc pensades dues opcions de retrobada. Però abans també voldria parlar-ne amb la Sílvia.
Montserrat,
Jugar entre el blat de moro devia ser tota una experiència. Aquesta no la puc contar! Salut!
Helena,
Sí: aquí, pel que he vist, ja hi ha un punt de discussió. Interessant, si més no. La natura i l'home. La natura sense l'home. Ja en parlarem.
Alba,
Són mots molt triats. El més normal és que els trobis llunyans, insòlits. Per a mi ho són. Gràcies per acompanyar-nos.
Xexu,
Això dels fantasmes dóna molt de joc. Sabia que t'hi fixaries!
Lolita,
Trepidant, aquest túnel del temps. Això de la tronca no ho sabia pas.
Carme,
Malgrat el seu significat, MATAFESOLS té una mena d'encís. Suposo que la sonoritat hi ajuda.
Carina,
Em va molt bé la informació que em dónes a propòsit del mot TRONCA. Ho tindré present. Em pot fer servei. Moltes gràcies.
M'apunto també el que dius sobre el MATAFESOLS.
JJ,
Vaig posar la frase (treta dels "Proverbis de l'infern")per fer rumiar una mica. I per a mi mateix, és clar, que encara no sé si hi puc estar d'acord o no.
Al capdavall, l'home també és natura.
Galionar,
Sí, és veritat. Aquestes berrugues són més airoses. O flairoses. Suggerents.
Roser,
La Montserrat sempre ens posa molt bona música. M'he sentit tot d'una enmig del procés de la sega.
Glòria,
Sí. El diccionari normatiu de la RAE el recull en el sentit d'unitat de mesura. Les altres accepcions del castellà sembla que també es poden relacionar amb el llatí VERSARE.
Olga,
Som natura,i natura fràgil. És veritat. I sovint ens entestem a negar-ho. És bo tenir-ho present.
Jaume,
En el cas del verb BERRUGAR hi ha -crec- algun ús semblant a Mallorca. Però no en tinc informació recent. El DCVB en diu alguna cosa.
Elfree,
JAUMIC és simpaticot. I MATAFESOLS té, malgrat el significat que li donem, un aire misteriós i enciser. Me'l compro.
Nassara,
1. Aquest espantaocells donaria molt de joc literari. Bé: de fet ja l'ha donat.
2. La frase de Blake cal entendre-la dins el context de "Els proverbis de l'infern". Fa rumiar. I una mica d'angúnia.
Ales,
Suposo que cal llegir-los amb esperit ben crític, els proverbis de l'infern. Són pura provocació.
Rits,
De moment, el MATAFESOLS és el més ben valorat.
Verba,
Suposo que Blake ens vol enganyar una micona, amb aquest proverbi de l'infern. L'home no és natura?
Cantireta,
Estaria bé passar-ho tot cap a la tardor. Ara gairebé no tenim cap dia. M'has d'explicar com se podria fer. Jo no hi tinc cap experiència, ni cap traça. Però sóc valent.
Joana,
Gràcies per venir a través del túnel de Bracons. M'apunto tot el que dius a propòsit de la Garrotxa.
Can Jaumic em sona.
Pili,
FANTASMA, vocable de origen griego, era femenino en un principio.
Gracias por tu visita. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada