Tocar els rals 'molestar, empipar'
L'origen cal potser cercar-lo en la col·lecta que es feia amb motiu de la diada del Roser; tocar els rals era la manera d'indicar el resultat de la capta, que hom comunicava als veïns a base de campanades: com més rals més batallades. En podeu trobar més informació aquí.
Informador: Antoni Bruguera
33 comentaris:
Trobo molt curiosa la seva possible evolució semàntica, que el sentit tradicional de "fer sentir els sons indicadors del nombre de rals" hagi evolucionat fins al de "tocar els ous" o "tocar els collons".
Els rals sí que ens els toquen a nosaltres...
Una bona repicada de campanes necessitem!
Tocar els rals... una altra més per fer-la servir!
Tocar els “deixonsis” o tocar allò que no sona, per no dir clarament tocar els collons, ara incorporaré toca els rals.
és que quan a algú li toquen els rals..... n'hi ha per queixar-se i ben queixats!
Ara entenc l'augment de l'independentisme econòmic. N'estem fins al capdamunt que ens toquin els rals.
Sort de l'explicació, jo també m'estava imaginant que 'rals' seria alguna mena de sinònim de testicles, com tants n'hi ha.
Si només són els rals... Hi ha coses molt més empipadores que els diners, i intangibles.
No ser per que em sembla que si continuen així haurem de guardar els rals sota les pedres si no volem que en els toquin.
Em sona mes tocar el collons y la figa, perdoneu-me l´atreviment jajjaja Una abraçada profe.
Home, és que ja està bé. Et foten els diners i encara t'ho recorden a cops de campana!
A part de tocar totes les parts escatològiques, també he sentit molt "tocar el voraviu", i "tocar el que no sona". Amb la teva aportació, a partir d'avui tindrem més coses per tocar.
Una abraçada!
Aquesta expressió no la s'havia pas...
Però em costa veure la relació amb les campanades, anunciant el resultat de la capta...en aquella època el bategar de les campanes no molestava pas, ben al contrari...
Si fos actualment, que sempre hi ha algun espavilat que es queixa del seu so!!!
:) M'agrada l'eufemisme de tocar els rals. No obstant això, no comprenc, com la M. Roser la relació que s'estableix amb les campanes:) Fins aviat
doncs trobo molt encertada l'expressió tocar-nos els rals, els euros...i els cèntims és tocar-nos els dallonses!
Bé, les que formen part de la meva quotidianitat són més grolleres, tot i que per aquí dalt també diuen "no em toquis allò que no sona, aquesta sí, que la utilitzo"!!!!
No em toquis els rals!!! Amb tota la raó, quan te´ls toquen , maoooooooooo!!!!!!!
Sílvia,
Sí, és veritat. Suposo que el nombre de batallades ho feia insofrible.
Porquet,
M'hi apunto. Posa tu el dia.
Carme,
I aquesta sí. Aquesta sí que l'haurem de fer servir bastant.
Quadern,
És literària i tot.
Alba,
Sí, ja dura massa la cosa. Tens raó.
Joan,
Devia ser per això. Segur que sí.
Xexu,
Gairebé, gairebé!
Helena,
I aquestes altres fan de mal tocar. Comentari hel·lènic el teu.
Montserrat drapaire,
Jo ja els hi tinc, de fet.
Loli,
La figa és l'única cosa que no em podran tocar.
Yáiza,
Bona! M'ha fet gràcia el teu comentari. M'he imaginat la situació.
Galionar,
Tocar el voraviu. Aquest no el tenia present. I això que es diu força.
Roser,
Suposo que eren moltes, les batallades. Perquè la recapta era important. I els qui les sentien estaven precisament entaulats, en la sobretaula de celebració de la diada del Roser. Suposo que devia ser bastant empipador.
Verba,
Suposo que les batallades devien ser moltes. I les persones que les sentien estaven entaulades, i potser algunes devien voler comptar-les. Una mica de guirigall, hi devia haver.
Elfreelang,
I la dignitat, és clar. Que encara és més important.
Dafne,
Mao, o Mau. Això també ho dic jo. Mau!, quan te'ls toquen massa.
Publica un comentari a l'entrada