L'estudi de la fonètica col·loquial o vulgar sovint ens ofereix mostres com és ara la que encapçala aquest apunt d'avui. Fonètica recreativa, en podríem dir.
En efecte. Secília (o Cecília, si us ho estimeu més) no és sinó el resultat de dissimilar una de les ii que figuren en aquest topònim tan barceloní.
S'esdevé, però, que aquest resultat pot tenir un efecte un xic hilarant entre l'audiència. I val més que sigui així, car el llenguatge ja ho té, això. L'humor no hi està renyit.
Gaudiu dels mots i de les variants. I gaudiu, tant com pugueu, de les belles imatges que del carrer de Sícilia ens ha fet arribar la creadora del blog Barcelona m'enamora.
Dedicat a Barcelona m'enamora.
22 comentaris:
Bona dedicatòria a la nostra reportera més intrèpida de les delicadeses i preciositats de la Ciutat Comtal!
"Fonètica recreativa" , m'has fet somriure, però alhora és molt encertat.
En la majoria de casos, aquests canvis són involuntaris (no hi ha mala llet), entre els que som durs d'orelles o els que pronunciem no del tot encertadament.
Ens recreem doncs i gaudim!!! Ací a la platja cada vegada que escolte la paraula pisci.na en valencià pronunciada com en castellà perquè resulta més fi, m'entra un cabreig impressionant. Me n'hauré de riure també de "los niños/as bien"
Com anomenaríem el fenòmen? Fonètica elitista? Fonètica de classes? O Ignorància pura i dura?
Ai, perdona, però és que em poden!!!
Si no l'hagués de patir quasi a diari, això de la "fonètica recreativa" m'hauria fet riure.
Què passa quan et diuen "Sí, viu en un carrer amb nom de músic"? Van Halen, Bach, Manolos, Beethoven, Calamaro, Vivaldi?
La ignorància i la desídia fan coses d'aquest tipus.
Ok Jordi, gaudeixo del teu comentari, gaudiré de les perspectives del carrer Sicília i "Gaudi"ré tambe de la perspectiva de la Sagrada Família.
Som molt sensibles a la variació de la dicció dels noms, no només per questions linguístiques i gramaticals. Us heu fixat per exemple en la menera de pronunciar el nom del ara "famós" Strus-Khan, com que ve de Françà i allà 'au' fa 'o', tothom li diu "Stros-khan". Quans altres Straus famosos pronuncieu Stros ?
Salut !
Molt bona Jordi!!
similar a:Pusimanya oi? jaja
Bon cap de setmana a tothom,i bona tornada a la feina els que comenceu dilluns com jo!!!!
Que bo això de la fonetica recreativa! A mi sempre m'ha fet gràcia que la gent canviï les paraules i les digui a la seva manera...per exemple de síndria, xíndria, enlloc de Caprabo, Can Bravo, i així anar fent...
Gràcies per la dedicatoria Jordi! Tot un plaer que les fotos servexin per il·lustrar un post tan simpàtic!
Bon cap de setmana.
Tot voltant he vingut a parar aquí i m'ha fet il.lusió saber que ets de Torelló...El dissabte passat vaig estar a Bellmunt caminant de nit i gaudint de l'immensa vista de la plana.Un instant irrepetible.
salutacions
Porquet,
Cal aprofitar tot el que tenim de bell. Sagrada Família inclosa.
Quadern de mots,
És veritat: la llengua es mou. S'ha de moure. I en l'estàndard cal que sigui neta i rica. Gràcies per ajudar-hi.
Al darrer llibre del meu pare hi ha una broma amb Sicília-Cecília, quina casualitat!
Joana,
No t'enfadis. Pitjor per a ells. Se'n diu "parlar bleda".
Joan,
Et comprenc. Sé el que vols dir. I és molt dur.
Cantireta,
Jo em quedaria amb Vivaldi. Amb una mica d'electricitat, si pot ser.
Jaume,
Ara recullo dades a la Pobla de Lillet. On hi ha un parell d'obres destacades de Gaudí. Per gaudir-ne doblement.
Lluís,
Tens raó. Fins ara no m'hi havia fixat. No se te'n passa ni una, la veritat. Ets un agusat observador.
Anna,
Doncs au: cap a Pussimanya falta gent. I amb molt d'embotit.
Barcelona,
No tindries pas una síndria fotografiada? I barcelonina?
Helena,
Casualitats. L'haurem de llegir.
Publica un comentari a l'entrada