GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 20 de desembre del 2011

Fa molta calor a les Guilleries










Indico a continuació els resultats obtinguts amb motiu del treball de camp dut a terme a la comarca natural de les Guilleries entre la tardor de l'any 2006 i l'estiu de 2010; aquests resultats fan referència a les respostes enregistrades per mi mateix en formular la qüestió relativa al concepte 'calor intensa', la qual es pot fer correspondre amb la qüestió encabida en el context quina xafogor!, els resultats de la qual es poden consultar, per al conjunt de la llengua, al mapa núm. 657 de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC).

Esmento, per a cada municipi, els nostres resultats segons l'ordre en què els mots substantius foren citats pels informadors de la primera generació local, o bé, si n'és el cas, per l'ordre de preferència que m'acabaren indicant ells mateixos després d'haver maldat per aconseguir com més respostes millor i d'haver-los proposat, en alguna ocasió, formes alternatives per a aquest concepte. 


Dues precisions, hi voldria fer: 

1. S'inclouen els resultats enregistrats als termes municipals de Viladrau i Arbúcies, municipis montsenyencs (o parcialment montsenyencs) que alguns autors, tanmateix, consideren guillerencs de ple dret; i àdhuc els del municipi selvatà d'Amer, situat fora de l'àmbit estrictament guillerenc.
2. Els mots indicats són tots substantius de gènere gramatical femení.     


  • St. Hilari Sacalm: xafogor, bogor 
  • Tavèrnoles:  xafogor 
  • St. Sadurní d'Osormort:  xafogor, angoixa 
  • Espinelves:  angoixa 
  • Viladrau:  xafogor 
  • St. Julià de Vilatorta: xafogor
  • Folgueroles:  xafogor 
  • Vilanova de Sau:  xafogor, bogor 
  • Osor:  xafogor, estuba   
  • Susqueda: xafogor, congoixa, estuba, bogor
  • Amer: xafogor, estuba 
  • la Cellera de Ter: xafogor, estuba
  • Anglès: xafogor, estuba, cleca
  • Sta. Coloma de Farners:  congúixa,  estuba
  • Arbúcies:   xafogor, congúixa  


Transcripcions i ètims coneguts: 

  • angoixa  [əŋgóʃə], del llatí ANGUSTIA
  • bogor  [buɣó], variant de bavor, del llatí VAPORE
  • cleca  [klέkə]
  • congoixa  [kuŋgóʃə], del llatí COANGUSTIA
  • congúixa  [kuŋgóʃə], del llatí COANGUSTIA
  • estuba  [əstúβə], derivat del verb estubar,  del llatí *EXTUPARE 'exhalar fum o vapor',  derivat del gr.-llatí *TUPOS, que és, alhora, variant de typhos, 'fum'
  • xafogor  [ʃəfuɣó]  [ʃəfəɣó], derivat del llatí OFFOCARE 'ofegar', amb el prefix EX- 


Observació semàntica: els mots estuba i bogor (però sobretot aquest darrer) solen introduir la nota semàntica 'relatiu a lloc tancat (o de dimensions reduïdes)'. 


A tall de conclusió, podem dir que els nostres resultats assenyalen, quant a aquest lèxic en concret, una moderada però important participació en el model tipològic de tipus septentrional, que es concreta en l'aparició de les formes com ara angoixa (ALDC: Sta. Coloma d'Andorra, Gósol, Campdevànol, Planoles),  estuba (ALDC: Vilallonga de Ter, Sentmenat; DCVB: Empordà, Olot, Girona, Camp de Tarragona), congoixa (ALDC: Sta. Maria de Corcó, Maçanet de Cabrenys, Bassegoda) o congúixa (DCVB: Vallespir, Empordà, Pineda). 

Per a la valoració de tot això caldria tenir en consideració, encara, les aportacions realitzades, durant els segles XIX i XX, pels grups humans vinguts de terres més septentrionals, particularment de les vallespirenques i cerdanes, que, en general, tingueren molt a veure amb l'èxit d'algunes formes lingüístiques, sobretot les relatives a conceptes relacionats amb les indústries de bosc que tenen el foc (i, doncs, la calor) com a element principal.    






Geovariació (amb dades de l'ALDC): el substantiu xafogor (i ses variants) és el que majorment trobem en terres del català central i del nord-occidental; en rossellonès, en canvi, el substantiu calmàs, derivat de calma 'manca de vent', és (juntament amb  baf) la forma dominant. Calma (mot grec propagat gràcies al llenguatge nàutic i estès a força llengües europees) es troba també en alguns punts del català nord-occidental. A les Balears i a València (així com en alguns indrets ponentins del català nord-occidental) el substantiu basca és el que té més implantació territorial. 









Apunt dedicat a l'Any de la Paraula Viva, amb què es commemora el centenari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Agraïments: a tots els informadors de les Guilleries; i a Albert Codina, mantenidor del blog Les Guilleries en imatges, del qual he manllevat la imatge que encapçala aquest apunt. 





32 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

A mi la calor sí que m'angoixa, a vegades, sobretot a la feina, que la calefacció va boja. Però trobo curiós que se'n digui "angoixa", de la xafogor. També veig que "xafogor" no hi té pas res a veure amb "foc".

Quadern de mots ha dit...

Ara que finalment tenim el fred ens parles de calor i xafogor!!!

Jo sempre he dit xafogor per referir-me a una calor més aviat enganxosa. I també recordo els dies de calma xitxa, és a dir, quan no hi ha ni una miqueta de vent i la sensació de calor, aquesta més eixuta, és angoixant.

Paraules encara ben vives.

El porquet ha dit...

M'ha fet gràcia trobar el mot "cleca". És el que faig servir jo habitualment. Entenc que és un mot força onomatopeic, derivat del soroll d'un cop, d'un xoc, i per això també es fa servir (potser més habitualment) com a sinònim de bufetada, clatellada, etc.

Així, quan dic "quina cleca que fa" vindria a representar que fa tanta xafogor que quan surts al carrer és com si la calor et fes una clatellada, un cop... en definitiva, una bona hòstia!

Joan ha dit...

Amb la temperatura baixant per fi, i les calefaccions fent de les seves, res de més ben trobat.

Helena Bonals ha dit...

Per cert, la imatge em sona i no sé de què...

Carme Rosanas ha dit...

Ara mateix m'estic pelant de fred... que em sembla que la caldera de la calefacció s'ha apagat... em sembla que millor que la vagi a engegar de nou (espero que no s'hagi espatllat) que no pas que segueixi escalfant-me amb la xafogor del teu post... a la llarga no em servirà, crec. :)

Bon Nadal Jordi!

Elfreelang ha dit...

Bona feina tot plegat fa caloreta...ostres la cleca m'ha sobtat ...és clar que a cleques t'escalfes d'allò més !

Lluís ha dit...

Pel Cap de Creus diem xafagor, estuba i també calda.
Salut !

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
A Torelló també en diem ANGOIXA. Però sempre mirem de no angoixar-nos. El foc el posem nosaltres. De vegades massa i tot.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Ho he fet per mirar de donar-li una mica de caliu, al blog. Un altre dia -tal vegada per l'estiu- ja parlaré del fred, i dels seus efectes, és clar.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
És de la presa de Sau, en època de secada.

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
És un mot ben impressionista, aquest. I m'agrada molt la interpretació que en fas. L'efecte clatellada (com en tantes altres coses) és ben clar en el cas de la calor. Sobretot quan les calefaccions de molts locals estan posades en un nivell insuportable. Però aquest any potser no es nota tant, això... No ho sé.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Bon Nadal! I bones aquarel·les! Suposo que hauràs pogut resoldre el problema de la calefacció. Altrament...
Em sabria molt de greu que els que us dediqueu a l'art i a la cultura haguéssiu de passar fred. Un mal senyal, seria!

Jordi Dorca ha dit...

Elfreelang,
No t'enganyo. M'estic pelant de fred. I és la una del migdia al despatxet on tinc l'ordinador. Amb l'estufa engegada. Si escric més de pressa potser em passarà.

Jordi Dorca ha dit...

Lluís,
I fred sorda, oi?

Jordi Dorca ha dit...

Joan,
Sí: ho he fet per una cosa psicològica. A veure si així em passava el fred. Però ca! Ens han retallat l'estufa i la cultura. Ja ho veus.

Marga BC ha dit...

En aquests moments tinc una de les meves mans gelada, l’altra aguanta. Un bon apunt que aporta una mica d’escalfor ara que ens ha arribat el fred. Et tocarà fer el contrari quan la xafogor ens faci difícil moure’ns com cal.
Bones Festes!! (m'avanço per si em despisto)

Jordi Dorca ha dit...

Marga,
T'agafo pel mot. El podries il·lustrar tu.
Que tinguis molt bon Nadal i una millor entrada d'any.

M. Roser ha dit...

Caram Jordi quina feinada d'investigació i recopilació...
Veig que la paraula més emprada per dir que fa molta calor és xafogor, tot i que jo l'associo a una calor humida...(més a muntanya dèiem, fa una calda)també m'és molt familiar la paraula baf, com a vapor d'aigua concentrat en un lloc tancat, o l'alè amb que la quitxalla entelàvem els vidres per fer dibuixos...( o també en dèiem bogor)
Felicitats per una feina tan ben feta.
Jo recordo haver entrat a l'església del pantà de Sau , en èpoques de sequera.
Petons nadalencs,
M. Roser

Papallona blava. ha dit...

Fa molt temps vaig està admirant la presa de Sau i tampoc hi havia massa aigua. L’antiga església es veia perfectament, i em va sorprendre molt tant el paisatge com el silenci que en aquell moment s’hi asseia davant nostre.
Quant a les paraules que ens proposes avui, et diré que la “xafogor” és la més anomenada i, potser, la que més s’ha emprat. Però, la paraula “ estuba” l’ havia sentit, antigament, en el cas de deixar la roba “en estuba” dins el safareig per amorosir-la (tal i com indica el verb estubar ) i, així, poder rentar-la millor.
Una abraçada amb caliu, doncs aquesta mica de xafogor ha fet que el fred s’escapés blog avall.
Bones Festes, a tots !!

LA MAR ha dit...

a Mallorca deim BASCA .

Quadern de mots ha dit...

Bon Nadal!!!

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
M'ha fet gràcia això dels dibuixos fets amb el baf. Poc o molt, nosaltres també ho havíem fet.
I també havíem al poble colgat pel pantà de Sau. Fins i tot recordo haver-hi jugat a pilota! Ja fa anys, d'això, eh?
Gràcies, Roser, pel teu caliu de sempre, i per amorosir els meus apunts tan eixuts.
Que tingueu molt bon Nadal al Bages.

Jordi Dorca ha dit...

Jaume,
Sí, i tant. L'Atles lingüístic dóna BASCA per a totes les Balears; i dóna, a més, el mot CALITJA per a Llucmajor i Santanyí. I també COVADA (substantiu) per a Maó.

Jordi Dorca ha dit...

Ales,
Veig que, poc o molt, tots (o gairebé tots) hem anat a fer el tomb pel pantà de Sau quan està més eixut del compte. Una mena d'enyorança ens hi deu portar. Suposo.
M'ha interessat aquest incís que fas a propòsit de la roba deixada EN ESTUBA. Usos semblants els tinc confirmats a Collsacabra, on també m'indicaren la locució FER ESTUBA, emprada per assenyalar l'acció d'apaivagar el mal de queixal amb baf.
M'ha agradat molt això del fred "escapant-se blog avall".
Bon Nadal.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Bon Nadal! I llibres nous!

Anna ha dit...

Hola, amics blogaires, amb el caliu de la llar de foc us desitjo molt bones festes i un millor any 2012!!!
Salut i records desde Torelló.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Anna, igualment, bon Nadal i molt bon any nou!

M. Roser ha dit...

Jordi, Bon Nadal, amb boira o sense...
M. Roser

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Que tinguis un bon solstici, amb tota la teva família.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Gràcies. Li ho diré. De part teva.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Bon Nadal.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...