Locució que ens ensenyà en Josep Comas i Areñas en un dels comentaris que acompanyaren un dels nostres apunts anteriors.
D'acord amb la seva explicació, aquesta mena de captard es produeix quan després d'una tarda de pluja apareixen unes espurnes de sol. I és ben lògic que sigui així, ens deia en Josep de Sora, car els conills boscans acostumen a sortir a entrada de fosc, però en cas de pluja, si cap a mitja tarda el núvol s'esquinça i el sol treu el nas, avancen la sortida i ronden per camps i vorals amb tota naturalitat.
Amb aquesta bella locució vull celebrar, doncs, el primer aniversari del blog Adverbia, i la dedico, amb el permís d'en Josep Comas, a totes les persones que ens segueixen i acompanyen en aquest plaent camí de la nostra rica geovariació lingüística.
Agraïments: a Carme Rosanas, pel dibuix que encapçala aquest apunt; a Mònica, per la imatge que el clou; i a Josep Comas, per la bella expressió.
