GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dijous, 22 de setembre del 2011

La servidora de Vidrà







El substantiu servidora, aplicat a l'objecte de la imatge, és ben bé un arcaisme dins el català central, que sobreviu, si més no, en alguns indrets d'Osona on jo he pogut fer entrevistes amb persones de la primera generació local.


Primerament me'l van indicar al poble de Rupit quan hi vaig fer les enquestes per a la meva recerca monogràfica a Collsacabra encetada devers el darrer tombant de segle. Fou aleshores el meu informador, el senyor Miquel Banús, ja habitual en aquesta secció, qui em féu observar que l'esmentat mot hi era usat, en aquest indret, en el sentit de 'orinal, gibrelleta' i que així mateix hi era possible d'usar-lo en el sentit de 'recipient per presentar coses de menjar a taula'. 


Més endavant, ben entrats ja en el segle XXI, vaig comprovar-lo al municipi de Vidrà, on, a més, m'indicaren el mot zidro (conegut per tot el Bisaura) com a equivalent de gibrelleta i orinal, és a dir, com a substantiu que serveix per designar un recipient apte per a la mateixa finalitat.   


Les dues accepcions de què tractem aquí figuren al DCVB, per bé que la relativa a l'atuell higiènic solament és atribuïda a les illes de Mallorca i Menorca, on crec que el substantiu servidora encara és usat en el sentit de 'orinal'.    


En trobareu més informació al volum I, pàg. 176, de La contribució d'Osona a la llengua catalana, del 1994, en què es recullen referències medievals d'aquest mot relatives a la ciutat de Vic. 








32 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Això de servidora no em sona, no, l'aprenc ara mateix!

M. Roser ha dit...

La veritat és que de servei si que en feia... nosaltres dèiem la gibrelleta. El que trobo divertit és que també servís per anomenar els estris per posar coses a taula.
I el zidru...quan jo era petita als Isidres els deien Zidru,quina relació hi devia haver?
Petons,
M. Roser

Galionar ha dit...

Home, servir, servir, sí que serveix, sobretot en determinades situacions! Per tant, el nom em sembla força adient, tot i no haver-lo imaginat mai. Quines paraules tan curioses que aprenem, al teu espai!
Abraçades!

fanal blau ha dit...

A la casa on visc, recordo l'avi amb l'orinal o el gibrell sota del llit. A mi, massa gràcia no em feia, però ves...canvia costums!
No havia sentit dir mai que l'anomenessin servidora; ara bé, servidora, no el posaria mai a taula!

carina ha dit...

És bo el nom, devia ser molt "servidora" la gibrelleta.
Per Lleida, en diem orinal o gibrella. Salut

Quadern de mots ha dit...

Jo el coneixia com a gibrelleta o orinal. El mot servidora li era molt escaient, sobretot en les nit d’hivern quan per anar al lavabo s’havia de sortir fora de casa a la comuna.
Ara fer servir el mateix nom per posar-hi coses de taula, fa lleig, o si més no molt estrany.

Helena Bonals ha dit...

Són completament paradoxals els dos usos que se'n fa d'aquest objecte amb el nom de "servidora", deu ser pel que diuen que som tan escatològics...

Violant d'Atarca ha dit...

Doncs jo trobo ben lògic que s'anomenés amb el mateix nom de "servidora" el recipient amb que es presentaven aliments a taula i a l'encarregat de rebre'ls un cop haver sofert les transformacions adients d'aquests a l'aparell digestiu...
A casa, de petita, me'n recordo haver-me despertat enmig de la nit i sentir el so provinent de l'habitació del costat d'algun líquid rajant i picant contra les parets de la gibrelleta, atuell ben pràctic, sobretot, en els temps que feia mandra anar fins a la comuna a segons quines hores...

El porquet ha dit...

Sigueu servits doncs! ;p

No l'havia sentit mai! Trec la llibreta i l'anoto!

Núria Pujolàs ha dit...

Una abraçada d'una servidora!...

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Sigues servida.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
ZIDRO 'orinal' es diu per tota la regió del Bisaura. I també té la seva gràcia, és clar. Jo no em dic pas Zidro. Però si me'n digués no crec que m'arribés a emfadar.
Records a en Zidro, doncs.

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
Recordo haver-ne vist de molt treballats, d'orinals. I bonics i tot. Però els que vaig fer servir jo, de menut, ja eren de plàstic, crec. Això: un atuell purament utilitari, una servidora sense més complicacions.

Jordi Dorca ha dit...

Fanal Blau,
És veritat. Estratègicament col·locat a sota el llit, la seva presència (majestàtica i alhora escrutadora) feia un efecte realment tenebrós, que en aquells llits d'abans et deixaven sense respiració, com una amenaça latent.

Jordi Dorca ha dit...

Carina,
El que jo no entenia és perquè la col·locaven ben bé sota el llit. Perquè amb aquells llits que abans gastaven la seva presència encara era més destacada.

Jordi Dorca ha dit...

Quadern,
Sí. Fa com una mena d'angúnia, aquest doble ús. Però ben mirat era la mateixa cosa el que hi posaven.

Jordi Dorca ha dit...

Helena hermeuta,
La musa no hi trobaria gaire inspiració en això. Però potser algun dia ens trobarà alguna imatge de bon comentar.

Jordi Dorca ha dit...

Violant,
Veig que fas referència a allò de la transformació de la matèria.
I de matèria, com tu saps, n'hi ha molta i molta.
Et felicito per tenir tan vius aquesta mena de records acústics i per servar-los tan bé, i sense mandra, en aquest espai de comentaris extensos i afinadíssims.

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Serva'l bé, aquest nom olímpic. I no en perdis la llibreta!

Jordi Dorca ha dit...

Núria,
Igualment. Gràcies.
A conservar-se!

Ester Puig ha dit...

M'ha encantat Jordi, una abraçada!

Jordi Dorca ha dit...

Ester,
Seguim també el teu blog, molt fi.

Anna ha dit...

hola!! me l'apunto, no la sabia pas, aquesta: jo en dic gibrelleta.
salut i bon diumenge!!!

Jordi Dorca ha dit...

Hola Anna,
Apunta, apunta. I apunta bé. Alerta amb les parets.

Neus ha dit...

Jordi, com sempre aprenc a ta casa, jo havia sentit dir "manola" no sé per qué i també "basenilla" o "vasenilla" no ho sé, no ho he vist mai escrit. Encara que "servidora" sona millor, més senyorial, gràcies!

Jordi Dorca ha dit...

Neus,
El mot MANOLA el van recollir per la teva zona els de l'ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català). Seria com ZICRO, vaja.
Salut i mots.
Gràcies.

Joana ha dit...

Eiiiiiiiiiii, Neus, que jo no en tenia ni idea!!! Ara canviarem els papers i amb la vareta de Winie em convertiré en alumna teua.

Jordi, tot i que darrerament llig i no comente , la xiqueta, bé que s'ho mereix.

Un plaer!!!

Polonia ha dit...

Gràcies, Jordi!

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
Avançant feina. Jo també mitja aturada per poder enllestir el que tinc entre mans.
Gràcies per les atencions que teniu amb la manola.
Polonia,
Gràcies per tornar per aquí.

Catalina Cerdó ha dit...

Ostres, en Miquel! jo ara també el conec, ;).
No em sona això de "servidora", recordo més usar l'orinal, i em feia un bon servei!

Catalina Cerdó ha dit...

Ostres, en Miquel! jo ara també el conec, ;).
No em sona això de "servidora", recordo més usar l'orinal, i em feia un bon servei!

Violant d'Atarca ha dit...

Jordi: Perdona que faci referència a aquesta entrada, que sembla ja arxivada, però és que la meva mare -Moianès (Oló)- em diu que de la gibrelleta, apart de dir-ne bací -mot que ja coneixem de sobres i, a més a més, surt al diccionari-, també en deien crossi. Ho havies sentit mai? Ho he buscat al diccionari català-valencià-balear i sí que hi surt, però li donen una procedència olotina, encara que també es propi d'altres pobles que ara miraré si són de la vora del Moianès.
Perdona per aquesta irrupció en un post passat però és que m'ha fet molta gràcia aquesta paraula. No en sé l'etimologia, potser tu me'n podries fer cinc cèntims.
Gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...