GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menorca. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de març del 2012

El call de la mà: entre les Guilleries i les Balears







Avui ens referim al concepte 'palma de la mà' i als resultats que nosaltres obtinguérem en la comarca natural de les Guilleries (2006-2009) en formular la pregunta corresponent a aquesta part del cos humà. 

Com sempre fem, els desglossem per municipis, per punts d'enquesta:   

  • St. Hilari Sacalm:  call
  • Tavèrnoles:  pla
  • St. Sadurní d'Osormort:  pla
  • Espinelves:  pla, call 
  • Viladrau:  pla  
  • St. Julià de Vilatorta:  pla
  • Folgueroles:  pla
  • Vilanova de Sau:  pla, planta, call 
  • Osor: call 
  • Susqueda: pla
  • Amer:  pla
  • la Cellera de Ter:  palma
  • Anglès:  palmell, pla, palma
  • Sta. Coloma de Farners (sector Cladells):  call 
  • Arbúcies:  palma



Etimologies, segons el professor Joan Veny (Petit Atles del Domini Lingüístic del Domini Català, volum 1, p. 112, mapa 66): 

  • El mot palma és el descendent directe del llatí PALMA; palmell n'és un derivat.  
  • El substantiu planta és format per paral·lelisme amb planta del peu
  • El substantiu pla s'explica per la forma plana d'aquesta part de la mà.  
  • El mot call s'explica, en canvi, per la idea de 'durícia a la pell'. 



Una afinitat: el substantiu call   

L'ALDC (volum I, 101) el situa solament a les illes de Mallorca i de Menorca (Eivissa: palmell). El DCVB, per la seva banda, el situa a St. Feliu de Guíxols (a la costa catalana) i, també, a les dues illes esmentades; i n'aporta, a més, dues mostres fraseològiques: 

  • tenir doblers a call de mà  'tenir diners disponibles per pagar a l'acte' (Felanitx). 
  • "Plouen gotes com es call de sa mà" (Menorca) 


    
I una referència literària

De Joaquim Ruyra, dins la novel·leta El rem de trenta-quatre, p. 215, de la primera edició, del 1949, de les Obres completes publicades per Editorial Selecta: 

-Ah, vatua! Com que has hagut de fer la maniobra... ¿No t'han pas sortit muletes al call de la mà?    



    




Aquest apunt, que dediquem a la memòria de mestre Ruyra, voldria ser, en el dia d'avui, una aportació més al coneixement de les afinitats interdialectals i els lligams històrics entre el català continental i els parlars illencs. 

  

dimecres, 15 de juny del 2011

El bombo de Menorca






Segons els resultats obtinguts pels autors de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), el substantiu bombo (de gènere gramaticalment "masculí") és el que servia a Maó per designar la bala grossa en el joc de bales. Es recull, això, en el mapa núm. 590 del volum III d'aquesta obra en curs de publicació. 

Aquest mot fou també el que jo vaig obtenir a la vila d'Arbúcies en formular les preguntes relatives a l'apartat dels jocs d'infants; aquest mot, suposo, hi és en concurrència amb el mot truca, atès que aquest darrer és precisament el que figura en l'obra El joc tradicional al rodal d'Arbúcies, de la professora Núria Tort, que jo he pogut consultar en el format audiovisual editat pel Museu Etnològic del Montseny la Gabella (MEMGA).     



   


A banda dels que acabem d'esmentar, l'ALDC recull altres mots referits al mateix objecte:

  • baleàric: jugadora a Menorca; boll a Mallorca. 
  • català septentrional: bolet a Ceret, Cornellà de Conflent, Jóc, etc.
  • català central: ou a Sta. Maria de Corcó; balot a Sentmenat, Barberà del Vallès; baleta grossa a Tordera. 
  • català nord-occidental: galot a Cervera: trucot a Sanaüja.
  • valencià: boló a Alcalà de Xivert, Torís; perot a Alzira;  mare a Pego; cincot a l'Alcúdia de Carlet.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...