Avui ens referim al concepte 'palma de la mà' i als resultats que nosaltres obtinguérem en la comarca natural de les Guilleries (2006-2009) en formular la pregunta corresponent a aquesta part del cos humà.
Com sempre fem, els desglossem per municipis, per punts d'enquesta:
- St. Hilari Sacalm: call
- Tavèrnoles: pla
- St. Sadurní d'Osormort: pla
- Espinelves: pla, call
- Viladrau: pla
- St. Julià de Vilatorta: pla
- Folgueroles: pla
- Vilanova de Sau: pla, planta, call
- Osor: call
- Susqueda: pla
- Amer: pla
- la Cellera de Ter: palma
- Anglès: palmell, pla, palma
- Sta. Coloma de Farners (sector Cladells): call
- Arbúcies: palma
Etimologies, segons el professor Joan Veny (Petit Atles del Domini Lingüístic del Domini Català, volum 1, p. 112, mapa 66):
- El mot palma és el descendent directe del llatí PALMA; palmell n'és un derivat.
- El substantiu planta és format per paral·lelisme amb planta del peu.
- El substantiu pla s'explica per la forma plana d'aquesta part de la mà.
- El mot call s'explica, en canvi, per la idea de 'durícia a la pell'.
Una afinitat: el substantiu call
L'ALDC (volum I, 101) el situa solament a les illes de Mallorca i de Menorca (Eivissa: palmell). El DCVB, per la seva banda, el situa a St. Feliu de Guíxols (a la costa catalana) i, també, a les dues illes esmentades; i n'aporta, a més, dues mostres fraseològiques:
- tenir doblers a call de mà 'tenir diners disponibles per pagar a l'acte' (Felanitx).
- "Plouen gotes com es call de sa mà" (Menorca)
I una referència literària
De Joaquim Ruyra, dins la novel·leta El rem de trenta-quatre, p. 215, de la primera edició, del 1949, de les Obres completes publicades per Editorial Selecta:
-Ah, vatua! Com que has hagut de fer la maniobra... ¿No t'han pas sortit muletes al call de la mà?
Aquest apunt, que dediquem a la memòria de mestre Ruyra, voldria ser, en el dia d'avui, una aportació més al coneixement de les afinitats interdialectals i els lligams històrics entre el català continental i els parlars illencs.
