Bombarda

En l'ús que ara vull destacar, el substantiu bombarda (de gènere gramatical femení) és propi del terme de Santa Maria de Besora, on me'l va ensenyar (estiu de 2005) la senyora Dolors Masias, octogenària d'aquell indret de la comarca del Bisaura.

Furgant en la memòria, ella mateixa m'indicà que aquest mot substantiu era aplicat al 'tro'; una accepció, doncs, que calia afegir al sentit de 'brama, veu pública molt estesa' que jo mateix vaig poder confirmar, igualment, i per la mateixa època, en la meva recerca per Torelló i el Bisaura. 

Aquest darrer sentit (el de 'brama') sí que figura al DCVB, però no pas al diccionari normatiu. El sentit de 'tro', en canvi, no el trobo recollit en cap dels repertoris lèxics que he pogut consultar.



La fotografia ha estat manllevada de Nació Digital.

El traficamanega

És un traficamanega aquell qui sempre va atrafegat, amb moltes feines començades, però que no en resol cap de bé.

Aquest mot substantiu (que porta dos accents fonològics: a la i a la e [oberta]) no figura al diccionari normatiu ni al DCVB.

Localització: Sta. Maria de Besora, St. Vicenç de Torelló.

Una blava

O una mentida. O una dita exagerada. En aquest sentit que aquí li donem –el de ‘mentida’– el substantiu blava és, segons em consta a mi, propi de la zona del Bisaura, al nord d’Osona, i també ho és d’alguns punts de les Guilleries (Espinelves, Folgueroles, Osor, Tavèrnoles, Viladrau). El DCVB, per la seva banda, el situa a la plana de Vic, però ens hi afegeix la referència de Menorca, on s’escau que aquest mot pot ser usat com a adjectiu: «Trob que aquesta és blava!».

El professor Joan Coromines (DECLC), en abordar-ne la qüestió pel vessant semàntic, justifica la tria del color blau per a aquest ús pel fet que aquest color, essent prou vistós, és, alhora, més suau i plaent que l’estrident vermell i més distintiu que no pas el blanc i el negre.

Procureu, però, de no dir-ne gaires, de blaves. I recordeu, a més, que es tracta d’un mot d’origent germànic (azul en castellà i portuguès, i azzurro en italià, són d’origen oriental o aràbic, segons Coromines).