I d'on vénen, els nens?
Aquesta és, en efecte, una de les grans preguntes que, temps era temps, solien fer els infants als seus progenitors.
Els de la vila d'Anglès i els de la Cellera de Ter (a la comarca de la Selva) rebien aquesta singular explicació:
Del pou de Sta. Bàrbara!
Del pou, és clar, que hi ha a l'indret de Sta. Bàrbara, esmentat en un altre apunt d'aquest blog.
Cal dir que en les enquestes fetes a la vila d'Anglès (primavera de 2009) aquesta resposta tan contundent va anar acompanyada d'aquest breu i sucós etnotext:
Jo... Mira si sóc burra... Que jo tenia set anys... i la meu mare em deia que els nens venien de Sta. Bàrbara, que llavons tot era tagú...
Tagú. I jo.. vaig dir a la meu mare: “Jo cada any vaig a Sta. Bàrbara, li vaig dir -un aplec que fan...-: sempre mírot allà dintre i no en vaig mai cap, de nen...” .
I la meu mare es va posar a riure.
[...]
No! Llavons eres burra, fins que tenies dotze i tretze anys. I encara eres burra. Burra!
Et casaues i encara eres burra... Sí!
Agraïment: a tots els amics d'Anglès i de la Cellera de Ter; i a la Carme Rosanes, que ens ofereix aquest magnífic dibuix.
18 comentaris:
Aquesta m'agrada molt! no ho havia sentit mai...
Gràcies, Anna! Ja en posaré més, d'aquests. I gràcies per seguir el blog.
" I per llestos, els d'Anglès; als quinze dies ja tenen mig mes". M'ha arribat de la Fina d'Anglès, noia que per raons laborals, vaig tractar duran un temps. Del pou de Sta. Bàrbara, no en tenia notícia. Bona tarda, xiquets.
Doncs a Roda, era el mateix amb el pou de Santa Magdalena! les històries es repeteixen. Si la mainada s'ho creien o no, això ja és un altre tema. :)
I aquest pou... és tota un temptació!
La del POU DE SANTA MAGDALENA EM SONA DE RODA, POTSER PERQUÈ EL MEU AVI I MA MARE EREN D'ALLÍ.
Puigcarbó doncs tenim origens comuns. Des de Roda a Santa magdalena s'hi va bastant. Jo només anava a Roda un mes a l'any i hi havia anat un munt de cops. No és gens estrany que et soni. Se'n diu Santa Magdalena de Conangle, però allà és Santa magdalena i prou.
Una certa relació entre el nom "Bàrbara" i la paraula "burra", tan repetida, és possible. No sé si és que me'n vaig de l'olla...
No ho havia sentit mai.
Salutacions.
:) que n'eren d'innocents, o potser si que dedins el pou es feien nens... qui sap.
una abraçada.
Be, emperò a la fi.......d'on venen els nens?
Del pou de Santa Barbara,
on no neva ni trona
per a que ninguna dona
a Dëu li ----- la b----a.
Dita popular made in Santa Bárbara.
A mar es deia quan neixia una nena que era una 'sàssola' i quan era un nen era un 'balde'. Si era molt lleig o lletja es deia que semblaba 'allò que habia sortit del Cap de Creus que no se sabia si era home o dona'. No tinc informació especifica d'on venien el nadons, però els que no eren bolguts anaven 'aiguera avall' o 'a daltabaix de la Miranda'. 'Si és un nen poseu-li Mateu i si és nena mateu-la'. Salut !
Hola gracias por pasarte por mi Mi Mirada, me alegra hacer nuevos amigos, no he traducido lo que dices, pero veo que hay una foto que conozco...
sabes donde es???'
seguro que no..
o sí..
volveré y traduciré hoy no tengo tiempo y te comento..
vale???
Un saludo
Quina gràcia, no ho havia sentit mai, a nosaltres ens trobaven a sota d'una col. Pobrets nens, devien sortir del pou mig ofegats...
LLuís, a la teva terra ereu una mica salvatjots!!!
Petons,
M. Roser
Josep,
Sí, sí, eren llestos, els d'Anglès. I encara en són.
Carme,
Haurem de dibuixar-lo, el de Roda.
Carme,
Ja el veig! Em fa por que...
Francesc,
D'arrels osonenques, doncs.
Carme,
Això: Santa Magdalena de Conangle.
Helena,
No, jo crec que no. Bona observació.
Magazine.cat,
Salut per a Lleida!
Sandra,
Gairebé hauria estat de pel·lícula de terror.
Jaume,
Paciència, paciència, tot arribarà.
I bona música, la del teu blog. Triadíssima.
Iris,
Molt bona, Iris. M'agrada molt!
Lluís,
Com t'ho fas, per aplegar-ne tantes?
Totes molt bones, i molt bèsties.
Estrella,
Felicidades otra vez. Voy a ponerme un poco de música!
PS: ermita de Santa Bárbara, en los alredededores de Anglés, comarca de la Selva.
Roser,
Sí, a casa també. O bé d'Olot: de FER BARRETINES A OLOT, crec que deien.
Moltes gràcies a tots. Bon dia!
Ha, ha, ha, és que vosaltres sou molt modosos ! Però de ben segur que si rasqueu una mica també trobareu un bon material ben recargolat. Salut !
Ara la RCC també a : http://republicadelcapdecreus.blogspot.com/
Bona publicitat. Així m'agrada, Lluís.
Publica un comentari a l'entrada