GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dilluns, 22 d’agost del 2011

Cent anys amb Enric Valor






Dediquem aquest apunt a la figura incontrovertida i cimera de l'escriptor i gramàtic Enric Valor, al qual molts de nosaltres, aprenents de filòlegs, devem tants de consells en forma escrita i encertats parers en qüestions que afecten la lingüística catalana.


El meu particular i modestíssim acte d'homenatge el duc a terme centrant-me, doncs, en la contarella Anant pels Sants Olis, inclosa en el volum intitulat Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles, en la qual, havent-hi posat el seu autor l'habitual aparença de cosa benèvola i de contalla trivial, se'ns planteja de manera directa el tema etern i universal, i mai resolt, de la igualtat i de les relacions jeràrquiques, que aquí, com en altres contes del mateix llibre, són exposades per mitjà de les singulars i desaparellades relacions entre l'airós mossèn i el sofert sagristà. 





  



Pel que fa a la trama, i al conflicte social que hi sura de manera gairebé indefinida, us puc assegurar que es resol de manera realment punyent, crua, potser desoladora i tot; però sense concessions, és a dir, sense renunciar a la moralina que fa al cas. La conclusió narrativa és, en els fets, alliçonadora i taxativa:



El caçador que havia parlat, dit allò que havia de dir, botà com un llagost, alçà la manteta que tapava la caça i tragué de l'arganell l'animalet difunt agafat de les potes de darrere. I, tot ple de santa indignació, donà la llebre al seu company i, sense encomanar-se ni a Déu ni al dimoni, va espolsar al pobre Bernat mossèn dues sonoríssimes galtades.   

Deixant de banda el posterior i rescabalador acte de contrició del senyor rector i el bon apunt introduït pel seu assenyat subordinat, del vessant literari ja no diré res més. Car sols voldria destacar, com  a cosa que a mi més em pertoca, alguns elements del lèxic, i àdhuc algun de pròpiament fraseològic, que a mi m'han cridat l'atenció. Prenc, com sempre faig, les referències del DCVB i de l'ALDC i deixo indicada, en alguns casos, la relació amb altres àrees dels Països Catalans.   





  • airusset  'airet':  "Allà damunt la lloma, l'airusset picava..." (no figura al DCVB)
  • arrecessat  'arrecerat' (no figura al DCVB):  "En un arrecessat revolt queixalejaren amb delit sengles bocins de pa..."
  • bescollada  'cop donat al bescoll'  (ALDC: també en baleàric; pron. bescollà en terres valencianes)
  • creïlla  'patata' (del castellà criadilla)
  • desduir-se  'distreure's' (DCVB: Tortosa, Maestrat, Castelló): "Com no fer un viatget i desduir-se?" 
  • eixancamellar-se  'posar-se cama ací cama allà'  (ben recollit pel DCVB, però solament atribuït a la zona del Pirineu oriental segons la referència de Casaponce)
  • espeat  'dolorit de peus'  (DCVB: Tortosa, Maestrat, València)
  • fartera  'fartada'  (DCVB: Tortosa, Maestrat, Castelló, València)
  • galtada  'cop donat a la galta'  (pron. galtà, segons el tractament valencià del sufix -ATA)
  • pressós  'que té pressa o manifesta pressa'  (DCVB: amb referència literària a l'empordanesa Caterina Albert): "Callaren. Uns minuts després, saltà mossèn tot pressós..." 
  • ramulla  'conjunt de branques primes'  (DCVB: Camp de Tarragona, Maestrat, València, Alcoi): "La calma d'aquell camp que el matí feia esclatar de bellesa, sols era rompuda suaument pel frec minso del ventijol en les ramulles dels pins i del plantat..."
  • recingle  'cingle doble, escaló'  (DCVB: valencià i baleàric)
  • i la locució adverbial a esclatacor  'amb molta força, molt de pressa'  (DCVB: Tortosa i Mallorca)



I aquesta darrera fóra, potser, una bona manera de perllongar-ne la seva obra. A esclatacor. Amb determinació. Amb valor.

Gràcies.






24 comentaris:

Sandra D.Roig ha dit...

Un homenatge instructiu, no pas gymil. Els homenatges blocaires son la millor manera de recorda algú i la seva obra i de difondre-la arreu.
Una abraçada.

Sandra D.Roig ha dit...

gymil be a ser humil.

Jordi Dorca ha dit...

Bon dia Valor, Sandra.
I gràcies per la teva poesia.

Quadern de mots ha dit...

Jo em quedo amb aquest airusset, que segurament era fresquet.

He descobert l'Enric Valor a partir de l'homenatge i sens dubte m'ha deixat meravellada. Descobrir la grandesa de la llengua i del seu paisatge.

Bon homenatge.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Hem estat a punt de coincidir en el llibre!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jordi, Valor donava molt de joc. I sent un centenari... no el podíem deixar escapar, oi?

Jordi Dorca ha dit...

No, i tant que no. I a mi m'ha servit per adonar-me d'això precisament: que dóna molt de joc, i tant que sí.

Barcelona m'enamora ha dit...

Airusset té una sonoritat encantadora i tendre.

Jordi Dorca ha dit...

Sí, Barcelona m'enamora, i fa joc amb la tendència, tan valenciana (i d'altres llocs, no cal dir-ho), de crear diminitius sobre diminitius.

Quadern de mots ha dit...

Si tens temps llegeix-lo, crec que en gaudiràs. Jo vull continua amb "Sense la terra promesa", que era la meva segona opció.

Llegint els blogs estic quedat encara més meravellada amb la figura d'Enric Valor.

Jordi Dorca ha dit...

Aquest darrer no el tinc. Però l'Aleix sí. Hauré de continuar amb l'Aleix.

Joana ha dit...

Bona diada, jordi.

Fantàstic homenatge. Molt interessant els apunts lèxics com sempre.

Joana ha dit...

Amb això de sirusset m'ha vingut al cap l'espressió "Quina carusseta fas" que sovint emprem per ací. Supose que tampoc estarà registrada!!!

Jordi Dorca ha dit...

No, Joana. Al DCVB no hi és. Me l'apunto. Per aquí diem CARICA. Amb un sentit semblant, suposo.

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies a tots vosaltres, per haver-ho endegat tan bé. Compteu amb mi per a tot allò que us calgui.

Marga BC ha dit...

No coneixia Enric Valor, però després de llegir el teu apunt i el que ha publicat Quadern de mots, de bona gana llegiré algun dels seus llibres. Un tast de contarelles no està gens malament per començar.

Drapaire de mots ha dit...

Veig que les vacances han donat per molt i tornes a esclatacor (m'encanta!) . La galtada em sona molt, però en aquests moments no se de que....
No et cansis d'oferir-nos tot el que fas!
"Bentornat"
Montse

Helena Bonals ha dit...

Sense llegir el llibre, i només amb la teva ressenya, no se m'acut pas què significa la imatge de la coberta.

El porquet ha dit...

He de reconèixer, amarat de vergonya, que no havia sentit a parlar d'Enric Valor fins la seva malaurada mort. Com em van dir, possiblement no n'havia sentit a parlar però havia llegit rondalles seves sense saber-ho.

M'entristeix adonar-me, per la mort d'algú, que no en sabia res d'una persona tan significant de la nostra cultura...

De les paraules que reculls m'has fet relacionar FARTERA amb la variant ben viva al Mig Segre FARTANERA molt ben recollida i ubicada geogràficament pel DCVB.

Jordi Dorca ha dit...

Marga,
Sí: el llibret de les contarelles està molt bé. És ben llegidor i molt plaent per la descoberta de nous elements del llenguatge, sempre molt castissos, ben pouats de la llengua viva.

Jordi Dorca ha dit...

Igualment, Montserrat, tornem també amb l'avidesa dels versos. Records a tots els de Bell-serrat.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Crec que tens raó: hauria estat molt forçat, fer-ne un apunt.

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Jo només n'he llegit les contarelles. La distribució de la seva obra no ha estat, per aquí dalt, gaire bona. Caldrà demanar que ens en facin l'obra completa. A veure si ens escolten. ´
PS: alguna hora haurem de fer un apunt sobre les farteneres i els mots afins.

cantireta ha dit...

Hola, Jordi.
Jo, de'n Valor, no en sabia res... vam néixer el mateix dia, el 22 d'agost.
Ben trobades paraules, algunes no les havia vistes mai...quina vergonya, sent filòloga com tu. Bé, jo sóc d'anglès, però el català el porto a la sang.
Me faig seguidora del teu bloc, i m'agradaria que et passessis pel meu, a veure què et sembla el que escric. Jo sóc poeta ( i mama, i profe, i mestressa de casa, i planxadora...)
Salut, i català arreu!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...