Un pamort

Pamort  m.  [pámɔ́ɾt]  'persona inútil'  

Mot que no figura al diccionari normatiu ni al DCVB amb entrada pròpia.  

Localització: Gombrèn, Ripollès, juliol de 2011 

Informador: Hermenegild Falguera

Poema al·lusiu creat per Montserrat Aloy:   

Engruna la vida,

i la saliva,

i llença el llevat,

i pa llesca de tort.

Inhala l'engruna,

i arruïna l'oli

amb el pes de la ira.

I tot ja no és elevat.

Inútil.

El bullidor

bullidor  m.  [buʎiðó]  'lloc on l'aigua brolla de terra' 

Mot en ús no normatiu en què es manté la idea de 'borbolleig' que ja era present en el llatí BULLIRE 'borbollejar' (derivat de BULLA 'bombolla'). 

L'hem observat als termes d'Arbúcies (2009), Gombrèn (2011) i Vallcebre (2012). I el professor Joan Coromines (DECLC, II, 335) el situa a Pals, a Cambrils d'Odèn, al Baix Navès, a Cardós i Vall Ferrera, i també en el Migjorn valencià (al sector d'Albaida).  

Cal recordar que BULLIRE en el sentit de 'estar en ebullició' és cosa del llatí tardà, i que el nostre bullir, en aquesta mateixa accepció, es troba ja en el català medieval. D'aquesta època és l'ús transitiu que caracteritza el català dins les llengües romàniques. 

Per al concepte representat en l'apunt d'avui el mot normatiu és brollador.  






Agraïments: als nostres informadors d'Arbúcies, Gombrèn i Vallcebre, a Carme Rosanas, pel dibuix tan adient. 
 
Continuem amb el cor posat en Jubilats per Mallorca i en la vaga de fam de Tomeu Amengual.  

Venir de Malanyeu

Expressió copsada al terme de Gombrèn, a ponent del Ripollès, amb la qual s'assenyala que la persona de què es parla no està al cas d'un fet corrent, evident per a tothom, i indica, de retruc, amb sarcasme, que l'indret de Malanyeu és tingut per un lloc llunyà, aïllat, fora de l'actualitat del món.      


Efectivament. El llogaret de Malanyeu es troba a l'alt Berguedà, al terme de la Nou, i l'etimologia del topònim (que cal relacionar amb un antropònim de tipus germànic) ha estat determinada pel professor Joan Coromines al cinquè volum, pp. 145-146, de Onomasticon Cataloniae. 

Al nostre domini hi ha, com sabeu, altres parèmies de sentit semblant: 

• Venir d'Arbeca
• Venir de l'hort
• Venir del mas de la Pallera
• Venir de Querós  
• Baixar de la vall d'Aran (recollida per l'escriptor Pep Coll al llibre Aran, natura i cultura, p. 9)

Moltes gràcies per seguir-me.  

A Gombrèn, sac i ganxo

En les entrevistes del proppassat mes de juliol l'informador més jove de Gombrèn ens contà que la denominació humorística per als nascuts en aquest lloc del Ripollès era la de sac-i-ganxo, atès que aquests (els gombrenesos, volem dir) eren molt valorats pels seus veïns de la contrada per la seves aptituds furtaires.

I tant era així que se'ls acusava d'haver assolit la fita històrica d'haver aconseguit robar (o manllevar, vés a saber!) les ferradures del cavall del comte Arnau quan aquest hi passava rabent.

La justificació d'aquesta remarcable designació es completava, ens deien a Gombrèn mateix, amb l'afirmació segons la qual els gombrenesos arribaven ja a la primera missa del dia (la de les 6, en concret) amb les espardenyes ben xopes, cosa que indicava que ja havien excel·lit, en hores nocturnes o de matinada, en alguna actuació d'aquesta noble art. 

Amb especial èmfasi i satisfacció, això darrer ho asseguraven els veïns ripollesos de Campdevànol.

Una moixona

A més del significat bàsic 'carícia', el substantiu moixona s'aplica en alguns llocs del Ripollès al 'petó' pròpiament considerat.


Ho confirmem al poble de Gombrèn, el qual termeneja amb la comarca del Berguedà, segons entrevista duta a terme el mes de juliol del 2011. I ho recull així mateix el volum primer de l'ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català), que el localitza solament (i a tall d'informació complementària, és a dir, fora de les respostes estrictament cartografiades) a la vila de Campdevànol.  


D'altra banda, puc indicar que el concepte  'petó' el tenim ben representat en el mapa núm. 3 del volum citat de l'ALDC, i que, igualment, al PALDC (Petit Atles Lingüístic del Domini Català) es pot trobar un bon resum de resultats i una explicació, molt pedagògica, que a continuació provo de resumir encara més: 



1. Les formes clàssiques, procedentes de BASIU o de BASIARE (bes, besada, beset), resten avui arraconades a les àrees laterals (País Valencià), isolades (Illes Balears) o a tocar de l'Aragó (Franja), sovint en concurrència amb formes castellanes (besso, bessito).


2. El mot més general és, doncs, petó, d'aparició tardana, tal vegada procedent d'una arrel expressiva POTT 'llavi' i 'besada', format gràcies a un diminitiu característic dels mots afectius i amatoris.


3. La variant potxó, del català nord-occidental, es podria explicar per fonosimbolisme, o bé per interferència basca.

Pel que fa referència a moixona, cal recordar que aquest substantiu (com els altres de la mateixa família) no és sinó un derivat de moix, nom amanyagador del gat, de creació expressiva. 


Atès això, no és estrany, doncs, que un mot com aquest hagi acabat desenvolupant un significat tan relacionat amb la idea de carícia. L'evolució semàntica es comprèn prou bé: el petó no deixa de ser una mena de carícia, la millor carícia. 

El llepatupins

 
Segons el testimoni del senyor Hermenegild Falgueras, de Gombrèn (al Ripollès), llepatupins es diu del gat que escura tupins, i igualment es pot dir de la persona, infant o adult, que en coses de menjar té tendència a escurar-ho ben bé tot.


Aquesta informació és treta de l'entrevista enregistrada a Gombrèn el dia 22 de juliol de 2011 en un dels locals de l'Ajuntament d'aquest poble del Ripollès que ja termeneja amb el Berguedà.






   

Els pescadors de Gombrèn

 

Els pescadors.


Expressió relativa al temps meteorològic que hem enregistrat al terme de Gombrèn, a ponent del Ripollès, el dia 11 de juliol de 2011, amb la qual hom fa referència a la mena de boires que, tot recollint la humitat nocturna dels fondals i dels corrents fluvials, es congrien al matí i poden acabar portant pluja cap a la tarda.  


"Ja surten els pescadors dels torrents, plourà a la tarda!".

Agraïments: a Carme Rosanas, pel seu dibuix; a Hermenegild Falgueras, per la seva valuosa informació; i a Joana Suriñach, per la seva col·laboració en la convocatòria d'informadors al poble de Gombrèn.