1. En el vessant anterior es confirmen certes afinitats amb les vocals tòniques que hom troba en l'àrea dita "gironina":
- el substantiu llenya (del llatí LIGNA) obre sistemàticament la seva vocal tònica
- el mateix per al pronom ell (< ILLUM)
- també vocal oberta en el cas del substantiu església. pron. iglèsia
Continuem observant (com en els altres municipis berguedans ja escorcollats: la Pobla de Lillet, Castellar de n'Hug, St. Julià de Cerdanyola) e tancada en els substantius pes i pèsol i en l'adjectiu sencer (com en tota l'àrea occidental, de fet). Trobem e oberta, en canvi, en l'adverbi mateix (no del sistemàtica, crec).
Afegim-hi encara altres resultats: quec amb e tancada; heura amb e tancada (bé que no sempre). I e tancada en els imperfets deia i feia. Però: treia amb e oberta.
2. En el vessant posterior les vocals fortes dels mots cosa, flor i hora tenen sempre o oberta en aquest indret, i el mateix per als substantius font i pont. El mot jou el sentim amb o tancada (no s'arriba, doncs, a la forma geu, que és típica de molts indrets septentrionals del domini). En canvi: l'adjectiu tou amb o oberta.
Entre els noms de lloc porten o tancada els topònims Gósol i la Pobla de Lillet.
Hi ha continuïtat occidental en el cas del substantiu jonc, esdevingut junc en la pronúncia d'aquí.
3. Conclusió, molt breu: si bé hi ha coincidència amb els resultats obtinguts en els altres indrets berguedans ja escorcollats, hem observat alguna variació digna de ser esmentada, com és ara la que afecta el substantiu rei, oïda amb e oberta aquí.
4. Més dades sobre vocalisme a Tardor a Castellar de n'Hug: els colors de les vocals.
Notes dedicades a Josep Malé i a Joan Grandia, informadors nostres. I a Jordi Lapuente, que ens ajudà, amb les seves observacions, a arrodonir els resultats.







