GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 17 de setembre de 2010

Això és d'una altra antúvia



O d’una altra època. És a dir: que no és del dia d’avui, que ha esdevingut antiquat, obsolet. Retret irònic i de complicitat amical: “Tu ets d’una altra antúvia!”. Es diu, això, volent indicar que l’interlocutor ja no participa dels neguits dels temps actuals i que el seu capteniment, o el seu parer, ja no hi és adient.

Expressió que apleguem a Sta. Coloma de Farners, capital de la Selva, amb motiu de les enquestes que hi vam fer durant la primavera de l’any 2009. Aquesta aportació, aquesta informació metalingüística, la devem al senyor Josep Planiol, de can Planiol (del veïnat de St. Pere Cercada), que ens l’ofereix tot advertint-nos que aquesta accepció és exclusiva, ens diu, d’un sol entorn familiar del terme de Farners.

Es tracta, no cal dir-ho, d’un ús no consignat pels diferents diccionaris catalans, tot i que hi ha, tanmateix, un fil d’informació que, si mai us vaga, podreu descabdellar consultant el DECLC de Joan Coromines i, més en concret, llegint l’entrada corresponent al mot antuvi; en aquest article trobareu, entre altres notícies d’interès, referències relatives al castellà, atès que en aquesta llengua els derivats de ANTE OBVIARE hi són perfectament possibles i més antics que en català. Per més que pugui sobtar, i sobretot parant atenció a la diferent cronologia i al fet que el castellà ha conegut un verb antuviarse ‘sortir a l’encontre’, en l’article en qüestió es conclou, i es proposa, que el nostre antuvi (vigent en la loc. de primer antuvi), és manllevat del castellà en temps més aviat recents.

A Josep Planiol.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...