Cel amb lleganys, o enlleganyat. O enteranyinat. Migranyat a Amer: “El cel està migranyat”.
Segons la informació obtinguda en les enquestes que vam fer a Amer (Selva) l’any 2008 l’adjectiu migranyat també es pot aplicar, en aquella zona, a quelcom brut o embrutit: “drap migranyat”, “taula migranyada”.
Aquest adjectiu no figura al diccionari normatiu, tot i que sí hi trobareu, sota l’entrada emmigranyar-se, dues accepcions un xic allunyades del nostre adjectiu però no exemptes de connexió semàntica:
1. ‘agafar migranya’
2. ‘capficar-se excessivament’
Aclarim, doncs, que l’adjectiu de què tractem s’ha de relacionar, sens dubte, amb el substantiu migranya (del llatí HEMICRANIA, manllevat del grec) i que en aquesta mateixa zona del català central, i en altres indrets dels que hem escorcollat durant el segle XXI, aquest substantiu pot fer referència a un 'malestar general de la persona' (Tavèrnoles) o bé a un 'estat de tristesa melangiosa' (Vilanova de Sau); significats, tots dos, ben representats al DCVB, però no, en canvi, al diccionari normatiu, el qual només recull, per a aquest substantiu, el sentit més fidel a l’ètim: ‘mal de cap nerviós que dóna sovint mareig i agafa generalment la meitat del cap’.
Com hem suggerit abans, la relació semàntica (o la motivació) no és pas difícil de veure en aquest cas, puix que la idea d’enterboliment es veu ben apta per ser traslladada als meteors.
Com a nota curiosa, hi podríem afegir que el volum I de l’ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català) inclou, per al lloc de Valljunquera (en terres occidentals de la Franja), el mot migranya com a forma relacionada amb el concepte ‘estràbic’ (“ets un migranya”), que correspon a la qüestió núm. 141 d’aquesta magna obra.
Segons la informació obtinguda en les enquestes que vam fer a Amer (Selva) l’any 2008 l’adjectiu migranyat també es pot aplicar, en aquella zona, a quelcom brut o embrutit: “drap migranyat”, “taula migranyada”.
Aquest adjectiu no figura al diccionari normatiu, tot i que sí hi trobareu, sota l’entrada emmigranyar-se, dues accepcions un xic allunyades del nostre adjectiu però no exemptes de connexió semàntica:
1. ‘agafar migranya’
2. ‘capficar-se excessivament’
Aclarim, doncs, que l’adjectiu de què tractem s’ha de relacionar, sens dubte, amb el substantiu migranya (del llatí HEMICRANIA, manllevat del grec) i que en aquesta mateixa zona del català central, i en altres indrets dels que hem escorcollat durant el segle XXI, aquest substantiu pot fer referència a un 'malestar general de la persona' (Tavèrnoles) o bé a un 'estat de tristesa melangiosa' (Vilanova de Sau); significats, tots dos, ben representats al DCVB, però no, en canvi, al diccionari normatiu, el qual només recull, per a aquest substantiu, el sentit més fidel a l’ètim: ‘mal de cap nerviós que dóna sovint mareig i agafa generalment la meitat del cap’.
Com hem suggerit abans, la relació semàntica (o la motivació) no és pas difícil de veure en aquest cas, puix que la idea d’enterboliment es veu ben apta per ser traslladada als meteors.
Com a nota curiosa, hi podríem afegir que el volum I de l’ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català) inclou, per al lloc de Valljunquera (en terres occidentals de la Franja), el mot migranya com a forma relacionada amb el concepte ‘estràbic’ (“ets un migranya”), que correspon a la qüestió núm. 141 d’aquesta magna obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada