Etnotext enregistrat durant la primavera de l'any 2000 al terme de Lluçà, tot passejant a tocar de la bella bassa de Garet:
El sol no es veu pas. Dins de l'aigua, el sol no s'hi veu pas.
La lluna es deu haver fet veia ara. Poder avui es farà veia. Em sembla que poria ser que se'n fes avui de veia, ja. Això mateix: em sembla que sí. I ahir era... Va sortir que era posta de sol o aixís... Segurament que se'n fa avui, de veia.
Fa la cort i la... Cada mes es fa veia i jove. Nosaltres ho poguéssem fer així!
Tornar-se jove i vei. Així no es morirà mai, la lluna. Quan és veia es torna jove. Diu: la lluna veia, la lluna tenra...
Dedicat a Benet i a Felisa Càstia, informadors nostres de Lluçà, i també a Roser Reixach i a Txell Lázaro, que em van encoratjar a fer les entrevistes de cal Salles. I a l'alcalde de Lluçà, Pere Garet, que va convèncer en Benet Càstia perquè es deixés entrevistar.
1 comentari:
una foto impresionant. molt maca. gracies per enriquir-nos amb aquestes paraules... sort i salut
Publica un comentari a l'entrada