En les entrevistes que l’any 2007 vam fer al senyor Lluís Puig, nonagenari de Vilanova de Sau, ens sorprengué, en el seu llenguatge castís, l’aparició d’un mot realment singular, desconegut per nosaltres fins llavors –i inaudit, hauríem de dir–, el significat del qual, ves per on, coincideix amb el del substantiu xuixo, forma admesa pel diccionari normatiu, però que tant de rebuig ha produït en molts parlants escrupolosos del bon sentit de la llengua, car no deixa de ser, segons alguns indicis (vegeu, si més no, la informació que ens en dóna el GDLC), un innecessari manlleu del castellà.
El cas és, tanmateix, que els familiars del senyor Lluís em confirmen que aquesta persona fa servir el mot xevut sense cap escrúpol i que no en coneix cap d’altre en el seu llenguatge habitual (tan genuí en molts aspectes) per referir-se a aquesta mena de pastís generalment farcit de crema.
Sigui com sigui, resta per determinar quin és l’ètimon que caldria atribuir a aquest rar substantiu i, per tant, he de reconèixer que és arriscada, i força, la forma gràfica amb què el bategem aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada