Catafura és, segons indicació de les nostres informadores del municipi de St. Sadurní d’Osormort (a les Guilleries), el mot amb què es podia designar el catau o recambró de sota l’escala. Aquesta referència és immediatament matisada per la senyora Carme Fàbrega, de l’indret de la Fullaca (pron. Fuiaca, en forma “ieista”), en el sentit que aquest ús substantiu fou introduït en aquesta zona per un parlant vingut més del nord, d'arrels garrotxines.
Sigui com sigui, fa bo de constatar aquesta particularitat del lèxic, atès que, tal com ho hem pogut comprovar, es tracta d’una accepció que els nostres diccionaris no reconeixen a aquesta forma, l’origen de la qual, encara no ben aclarit (DECLC, II, 631), té relació, diuen, amb el substantiu catau (alteració de cau ‘llodriguera’), en amalgama amb forat i fura, segons el professor Joan Coromines.
Faig constar, per acabar, que el sentit que generalment hom atribueix a aquest substantiu és, en terres de le Guilleries, el de ‘catau, lloc amagat’, “com una mina” (Osor).
Dedicat a la Carme i a la Maria Fàbrega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada