I d’on vénen els nens?
Aquesta pregunta, formulada per infants de poca edat, era freqüent fa una colla d’anys. I solia posar els progenitors, o els adults que tenien més a la vora, en una situació prou compromesa si és que aquests no es veien amb cor d’explicar la realitat de les coses. Com que aquesta resposta realista i crua no era generalment ben vista per l’entorn social, hom solia recórrer a una resposta evasiva i enginyosa. A una mentida, vaja!
En el cas de Tavèrnoles, municipi que amablement ens obre la porta de les Guilleries, això es podia resoldre, segons m’indiquen, assegurant que l’arribada del nadó s’havia realitzat en un borrall de neu. Bella manera de dir-ho, doncs. I d’omplir l’imaginari local.
“Han vist caure un borraió...”.
Aquesta pregunta, formulada per infants de poca edat, era freqüent fa una colla d’anys. I solia posar els progenitors, o els adults que tenien més a la vora, en una situació prou compromesa si és que aquests no es veien amb cor d’explicar la realitat de les coses. Com que aquesta resposta realista i crua no era generalment ben vista per l’entorn social, hom solia recórrer a una resposta evasiva i enginyosa. A una mentida, vaja!
En el cas de Tavèrnoles, municipi que amablement ens obre la porta de les Guilleries, això es podia resoldre, segons m’indiquen, assegurant que l’arribada del nadó s’havia realitzat en un borrall de neu. Bella manera de dir-ho, doncs. I d’omplir l’imaginari local.
“Han vist caure un borraió...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada