GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alpens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alpens. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de maig del 2011

Posar la campana a la seu






Posar la campana a la seu és 'posar la campana de panxa enlaire'.  

Expressió que vaig conèixer a St. Bartomeu del Grau (a ponent del Lluçanès), i que també he pogut confirmar a la vila d'Alpens, a l'alt Lluçanès, en l'entrevista de geolingüística catalana que hi vaig fer el dia 10 de febrer de l'any 2000.

Posar la campana a la seu era, de fet, un dels procediments que un hom s'havia empescat per mirar de foragitar la pedregada (atribuïda a art de bruixeria o al mateix dimoni) quan es veia que aquesta amenaçava el terrer amb el funest desig de fer-ne malbé les collites.  






Com en altres ocasions, les imatges han estat manllevada del blog de Lluís Suriñach, en el qual trobareu, entre altres coses, una explicació ben detallada dels diferents tocs de campanes coneguts a Alpens així com de la locució verbal que encapçala l'apunt d'avui. 



diumenge, 24 d’abril del 2011

Tocar a cel cel






La locució tocar a cel cel la conec de la vila d'Alpens, a l'Alt Lluçanès, i servia (segons m'indicaren allà mateix) per referir-se al toc de campana (o de campaneta) que es feia per anunciar la mort d'un infant.


També se'n deia, en aquesta mateixa zona, tocar a albat, on el mot albat fa referència a l'infant que moria abans de tenir ús de raó.


En relació amb aquest darrer mot, hem de fer constar que per tota aquesta comarca del Lluçanès hi ha la tendència a modificar el so de l implosiva en u aproximant (és a dir, de albat en aubat); i igualment ocorre en el cas del substantiu melca 'planta farratgera', esdevingut meuca en la pronúncia copsada en la mateixa entrevista, del febrer de l'any 2000, enregistrada al domicili de la senyora Josepa Plans i tenint-la a ella (juntament amb la senyora Palmira Casademunt) com a informadora nostra.


Pel que fa als tocs de campana i a les seves implicacions podeu consultar (us ho recomano) el blog Gent d'Alpens, del qual he manllevat la fotografia que il·lustra aquest apunt.



dissabte, 16 d’abril del 2011

L'esborrajat d'Alpens

Església d'Alpens (fotografia manllevada del blog Gent d'Alpens)





Cas de metàtesi el que vam recollir el dia 10 de febrer de l'any 2000 a la vila d'Alpens, al nord d'Osona. On esbojarrat (forma normativa) ha esdevingut esborrajat, per canvi de sons dins un mot.


Ens l'esmentà la senyora Josepa Plans, que el tenia apuntat, entre molts altres, en una llista d'elements del vocabulari alpensí que ella, amablement, ens va oferir en el decurs d'una entrevista, de més de dues hores de durada, enregistrada amb motiu d'una recerca que vaig dur a terme al Lluçanès amb l'ajut de moltes persones i institucions.




Agraïments: a Lluís Suriñach, i també, és clar, a Josepa Plans i a Palmira Casademunt, informadores nostres, i al metge Dani Montañà, que va concertar l'entrevista.



dimarts, 26 d’octubre del 2010

Les broques del rellotge




Entre les accepcions consignades pel DCVB sota l’entrada corresponent al mot broca (del llatí BROCCA, feminització de BROCCUS) s’inclou la relativa a la busca del rellotge, amb localització exclusiva a l’Empordà.

La professora Carme Vilà, que situa aquesta accepció a la vila de Torelló, també va incloure aquest mot en la seva monografia intitulada El parlar de la plana de Vic, publicada per Caixa Manresa l’any 1989. I d’allà precisament el vaig manllevar jo per als qüestionaris que he anat portant a diferents contrades de les diòcesis de Vic i de Girona.

Aquest ús (el de broca per a ‘busca del rellotge’) em consta que era força viu a Collsacabra devers els primers anys del segle XXI, i ho és –o ho era, car la tendència és tanmateix regressiva– en punts del Lluçanès (Alpens, Prats de Lluçanès, St. Agustí de Lluçanès, St. Martí de Sobremunt), en algun del Berguedà (mas Puigcercós de Borredà, en àrea de l'antic municipi de Salselles) i encara en alguns de les Guilleries (Amer, Osor, St. Hilari Sacalm).

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Trotxar



Vull assenyalar, en primer lloc, que el verb trotxar ‘bullir’, intransitiu, no figura al diccionari normatiu però sí, en canvi, al DCVB i al DECLC de Joan Coromines.

En les enquestes que vaig fer al Lluçanès a les acaballes del segle XX es va poder comprovar que en les dones (en els nostres informants de sexe femení: Alpens, Oristà, la Torre d’Oristà) aquest verb solia associar-se a un significat més precís que el que ens dóna la definició bàsica: el de ‘bullir, les farinetes’ (no recollit pel DCVB). “Ja trotxen!”, deien (amb o oberta). I, en canvi, els homes (St. Martí d’Albars Sta. Eulàlia de Puig-oriol), que hi feien una al·lusió més vaga, li reconeixien solament els sentits més generals: el de ‘bullir’, o bé el de ‘bullir sorollosament’ (que el DCVB, accepció 3, atribueix al Ripollès, Ribes, l’Empordà i el Lluçanès).

Ben mirat, això que hem dit no ens ha de sobtar en absolut, car sabem prou bé que la dedicació de l’home rural a les feines del camp ha estat absorvent fins fa pocs anys i deixava per a les dones el reducte de les feines dels fogons, la criança de la mainada i algunes altres feines relacionades amb l’aviram i la cura d’altre bestiar. S’entén, doncs, que això hagi anat així i que d’elles n’hagin pervingut unes percepcions més fines, de més detall, amb resultats de més precisió semàntica en el cas de què tractem.


A banda d'aquests significats, hi ha, en baleàric, el de ‘trotar, anar de pressa’ (accepció 1 del DCVB), i encara un altre, també del baleàric, el de ‘fer molta feina o molt esforç, moure’s molt, treballar activament’ (accepció 2 del DCVB).

Resti indicat, per la nostra banda, que al terme de St. Pere de Torelló, al nord d’Osona, tinc oït aquest verb en l’accepció ‘moure’s vigorosament, fer esvalot (la mainada)’, molt acostada, diria jo, a l’accepció 2 que ens dóna el DCVB.

Pel que fa referència a l’etimologia, convé indicar que el professor Joan Coromines (DECLC, VIII, 895) relaciona la creació del verb trotxar ‘bullir’ amb el so produït per l’olla en aquesta operació de bullir i, per tant, li assigna un origen onomatopeic. El sentit de ‘trotar, anar de pressa’ el considera un barbarisme, per relació amb el verb (a)trochar ‘fer drecera’, del castellà.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...