Això, efectivament, es deia a Tavertet (Collsacabra), i així ens ho féu saber el senyor Jordi Sangles, informador nostre, quan l’entrevistàrem cap a les primeries del segle XXI. Adreçada sobretot als infants, aquesta fórmula servia per amonestar-los quan, havent-les posades a taula, no feien bon profit de les menges que se’ls oferien; o bé, simplement, es deixava caure aquesta frase per advertir-los que si us plau no les malmetessin, car això podia tenir negres conseqüències.
El sentit d’aquesta frase feta recorda força el sentit que etimològicament corresponia al verb eixavuirar (del llatí EXAUGURIARE), encara molt usat en diferents contrades del català central i en aquesta mateixa de Collsacabra. Tal com ha assenyalat el professor Joan Veny en diverses obres i articles, l’acte d’esternudar era vist, en moltes cultures, com un esdeveniment que podia tenir valor augural i, per tant, podia assenyalar quina mena de tomb podia fer la nostra vida.
Pel que fa referència a l’expressió que encapçala aquest breu apunt, podem indicar, a més, que per la primavera del 2008 vam posar-la a la consideració del senyor Antoni Bruguera, a la vila d’Osor, ben bé al cor de les Guilleries, i allí fou que aquesta persona ens la reconegué immediatament com a peça pròpia de l’elenc fraseològic osorenc.
La moralina, sens dubte, és fàcil en aquesta avinentesa. I no ens l’estalviarem pas. Tinguem, doncs, bona cura de la vianda que ens ofereixen, siguem agraïts amb el que ens donen i, per descomptat, siguem dignes de la vida senzilla.
El sentit d’aquesta frase feta recorda força el sentit que etimològicament corresponia al verb eixavuirar (del llatí EXAUGURIARE), encara molt usat en diferents contrades del català central i en aquesta mateixa de Collsacabra. Tal com ha assenyalat el professor Joan Veny en diverses obres i articles, l’acte d’esternudar era vist, en moltes cultures, com un esdeveniment que podia tenir valor augural i, per tant, podia assenyalar quina mena de tomb podia fer la nostra vida.
Pel que fa referència a l’expressió que encapçala aquest breu apunt, podem indicar, a més, que per la primavera del 2008 vam posar-la a la consideració del senyor Antoni Bruguera, a la vila d’Osor, ben bé al cor de les Guilleries, i allí fou que aquesta persona ens la reconegué immediatament com a peça pròpia de l’elenc fraseològic osorenc.
La moralina, sens dubte, és fàcil en aquesta avinentesa. I no ens l’estalviarem pas. Tinguem, doncs, bona cura de la vianda que ens ofereixen, siguem agraïts amb el que ens donen i, per descomptat, siguem dignes de la vida senzilla.
A Jordi Sanglas (de Tavertet) i a Antoni Bruguera (d’Osor).
2 comentaris:
Mare meva, si en feia d'anys que no sentia la paraula eixavuirar!
A casa la deien amb fonètica més explosiva com si fos etxavuirar...
Sí, i aquí es diu EIXAVUIRADERA (o ETXAVUIRADERA), és a dir, 'seqüència d'esternuts'.
Publica un comentari a l'entrada