GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimecres, 5 de gener de 2011

El burot de Torelló



La imatge ens ho aclareix.

El substantiu burot era, efectivament, el mot amb què  eren designats els  policies municipals de Torelló. I ho dic així, en passat, perquè actualment aquest mot ha esdevingut més aviat recessiu (àdhuc entre les persones de més edat) i el sento poc en la conversa espontània del meu entorn, tot i que continua essent, segons les enquestes que jo he anat fent, prou viu en la memòria d'aquest lloc.







Va fer bé, doncs, la professora Carme Vilà de consignar-lo en el seu llibre monogràfic intitulat El parlar de la Plana de Vic, publicat per Caixa de Manresa l'any 1989.

Juntament amb altres mots d'interès notable, trobareu aquest substantiu a la pàgina 91, on  es donen les indicacions necessàries per comprendre l'evolució semàntica d'aquest element lèxic de probable origen francès.





Vull recordar, a més, que la meva dèria per la investigació geolingüística té en aquest llibre  un punt de referència que, malgrat els anys,  sempre procuro tenir present. Per la metodologia, per l'estudi del vocalisme, per la síntesi de morfologia, per les observacions sobre sintaxi local.  Pels mots.  











15 comentaris:

Carme ha dit...

Gràcies per la recomanació del llibre!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies per abellir la nostra llengua tot recordant-nos petites perles com aquesta.

Nits ha dit...

Prenc nota del llibre.
Bé, en vistes del teu post veig que dec ser una persona de "més edat",jiji perquè els de la meva quinta, els de 30 anys, encara la diem per referir-nos a la poli local de torellò, potser les noves generacions (els de 20 anys o menys no la usen tant) però a l'època de l'institut sempre n'haviem dit així.

Fa gràcia veure que només la usavem allà, és ben curiós.

Endavant amb la teva tasca de col.leccionar paraules, és xulo de llegir. Ja recomanaré el teu blog als de la meva contrada, els farà gràcia de veure coses del nostre parlar.

Salutacions!

Iris ha dit...

me l'apunte, no la coneixia, ni el llibre tampoc. Moltes gràcies!!!

Helena Bonals ha dit...

No sé pas de què em sona aquesta paraula. Té semblances en d'altres llengües?

Jordi Dorca ha dit...

Tal com ens diu la professora Carme Vilà, l'etimologia d'aquest mot no és del tot clara.
Tot i amb això, el DCVB i el DECLC coincideixen a proposar el francès BUREAU com a origen del nostre BUROT.
I aquest BUROT, no fas pas massa anys, havia designat el funcionari muncipal que cobrava el dret d'entrada de certs productes en una població (a Vic, per exemple, hi ha qui encara el recorda en aquest sentit).
El canvi semàntic ve, doncs, per aquí. I no a tot arreu ha anat en la mateixa direcció. De fet, hi ha llocs on, en perdre's l'ofici de cobrador d'impostos, el BUROT va passar a designar el de pregoner!
És natural, doncs, que a tots ens pugui sonar una miqueta, aquest mot.
Gràcies, també, per apuntar-vos la recomanació del llibre, on es poden trobar altres belles perles del nostre llenguatge.

Jordi Dorca ha dit...

Bona nit Nits,
M'heu rejovenit de sobte. I doblement. Celebro que encara el feu servir, aquest mot.
Qualsevol informació o observació que ens facis arribar serà molt ben rebuda.
Fins ara (és llàstima) hem tingut molt poques visites des de Torelló.
Agraït per tot,
Jordi

Sa Lluna llèpola. ha dit...

El mot "burot" a Mallorca el feim servir bastant per referir-nos a una persona que fa dois (tonteries) o se mou molt sense cap finalitat... Per exemple se sol utilitzar bastant amb els infants quan juguen i corren fent una mica de desastre i se'ls diu "No faceu es burot".

Esper que totes i tots tengueu una bona nit de reis! :)

Josep de Sora. ha dit...

Jordi, ja saps que la meva edat és escandalosament antiga, i per això recordo que, quan les pageses es posaven al "rengle", al mercat de Vic o Ripoll, procuraven amagar o camuflar alguna cistella d'aviram, amb la finalitat de pagar menys al "burot", que cobrava segons el volum de producte a la venda. (I segons algunes amistats). Us heu portat bé? Doncs apa, els reis us en faran paga.

Anna Mora ha dit...

La meva mare quant parla del municipal també l'hi diu burot , i es de Sant Hipòlit , així doncs no deu pas ser tan sols a Torelló que l'hi diuen burot .
Bons reis !!

Puigcarbó ha dit...

jo tenia entés que els burots eren els que vigilaven a l'entrada de les poblacions als estraperlistes.

Jordi Dorca ha dit...

Lluna,
Sí, tens raó, el DCVB reconeix aquests sentits que tu dius a Mallorca (i algun d'aquests Barcelona!).

Jordi Dorca ha dit...

Josep,
Bona remembrança, la dels burots escaldats.
"Els reis us en faran paga!".
Espero, doncs, que us hagin cagat moltes coses, els Reis.

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Ens va molt bé aquesta informació que em dónes sobre St. Hipòlit. D'aquesta manera ampliem la referència geogràfica sobre el canvi de signficat d'aquest MOT.

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
Sí, aquest que dius és un dels sentits i funcions que havia tingut el mot BUROT. Desparegudes aquestes funcions, el mot va quedar lliure per poder-lo aplicar al policia local. Tal com va passar a Torelló i a St. Hipòlit de Voltregà, si més no.
Moltes gràcies a tots per les vostres visites i per les vostres aportacions sobre usos i vitalitat dels nostres mots.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...