GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 4 de gener de 2011

La papallona



No. Ja ho veig. No és ben bé el que us pensàveu.

Però no us enganyo pas. Entre la primavera del 2007 i la del 2009, el mot papallona (pron. papaiona, en forma ioditzant)  el vam poder copsar, certament,  als termes d'Anglès, Tavèrnoles i Arbúcies en una accepció que no ha estat remarcada pels nostres diccionaris, car se'ns va oferir,  en aquests llocs que dèiem, com a resposta inequívoca per al concepte 'estel (joguina)'.



Dit això, cal recordar, tanmateix, que els mots que majorment es fan servir per referir-se a aquesta joguina són, en el dialecte central, els substantius grua i estel, tots dos (ja ho sabeu) amb inevitables ressonàncies poètiques.


 




Vegem, però, què en diu el mapa 595 de l'ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català) des de la perspectiva de tot el domini lingüístic, amb el ben entès que el resum que jo ara us en faré no exhaurirà, ni de bon tros, la bella variació reflectida en la cartografia d'aquesta obra, a la qual us recomano d'acudir tan bon punt en tingueu l'oportunitat.



Baleàric:
- estel (illa de Menorca; Son Servera, Pollença, Sóller, Palma; Eivissa)
miloca (illa de Menorca; Felanitx, Santanyí, Palma)

Català septentrional:
- cervolant (arreu: Perpinyà, Porté, Prats de Molló)

Català central:
- estel (Vilallonga de Ter, Avià, Campins, Barcelona)
- estela (Oix)
- grua (molt present en tota la costa i en zones adjacents: Llançà, Roses, Lledó d'Empordà, Banyoles, Begur, Tossa de Mar, Llagostera, St. Andreu de Llavaneres, St. Pere de Ribes, Cambrils; i àdhuc en alguns punts de l'interior: Moià)

Català nord-occidental:
- barril (Amposta)
- cometa (Alins de Vallferrera, les Paüls, Fraga, Lleida)
estel (Isona, Cubells, Calaf)
- grua (Àger, Agramunt, Calaf, Cervera, Vinaixa)
- milortxa (Mequinensa)
- milotxa (Riba-roja d'Ebre, Amposta)

País Valencià:
- barril (Vinaròs)
- capotxí (St. Mateu del Maestrat)
- caputxí (Alcalà de Xivert)
- catxerulo (Castelló de la Plana, València, Alfafar, Alberic)
- catxirulo (Borriana, Sallent de Xàtiva, Benigànim)
- estrella (Crevillent)
- milortxa (Xiva de Morella, Tàrbena)
- milotxa (Vilafranca del Maestrat, València, Albocàsser, Alzira, Picassent, el Pinós de Monòver)
- tragó 'dragó' (Guardamar)







I ara, per enllestir-ho, tan sols ens restarà donar fil al poema de Joan Salvat-Papasseit, bo i entomant-lo des de la primera estrofa:

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
-de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.





10 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

una bona tasca de recerca, els filòlegs esteu malalts de llengua. Si t'agrada en Joan Salvat tinc un bloc amb els seus poemes d'unes edicions que vaig comprar als encants de 1923 i 1972.

l'adreça es: http://www.joansalvat.blogspot.com

salut

Jordi Dorca ha dit...

Hola Francesc,
Ja me n'he fet soci.
Salut i blogs!

Iris ha dit...

Les noves generacions a la Ribera l'anomenen milotxa, però els meus pares sempre li han dit catxirulo.
No ltenia ni idea que l'anomenàreu papallona!!!
Ja li he donat fil al poema de Papasseit i sembla que s'enlaira al vent.

Iris ha dit...

Et deixe un haiku meu:

Quan la nit somriu,
teranyines de versos
s'enlairen al vent.

Carme ha dit...

Que bonic! M'encanta aquesta riquesa de la llengua! I conèixer maneres noves de dir que no coneixia!

Jordi Dorca ha dit...

Iris,
Necessito un poema teu que ens vagi bé per a la barra lateral. Per posar-lo amb el d'en Josep Riera i el de la Pilar. No cal que hi surti la pruna.
M'agraden els poemes condensats. Moltes gràcies.

Carme,
Quan tingui un momentet vull veure si trobo la casa (suposo que enrunada) de la Cargolera de Savassona. Moltes gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Iris,
Perdona. No havia vist el teu comentari sobre variació generacional a propòsit de la MILOTXA i el CATXIRULO. Aquestes informacions ens van molt bé.
I moltes gràcies pel poema tan adient. Ens l'emportarem a la barra lateral.

Iris ha dit...

No sabia quin escollir. Et deixe aquest que té el vist i plau d'Olga Xirinacs, del senyor Puigcarbó i la fabulosa crítica d'Helena Bonals:

A TU, POEMA

Veu que viatja
per l'escriptura, la infantesa,
l'amor i el desamor,
per la pedra dubtosa,
la lluna de creixent incertesa,
o la boirina d'entelada transparència.
Plor que s'ofega,
recreant-se en el llenguatge.
Lluita constant
que trenca el silenci.
Tot això, ets tu,
lletra o poema.

Iris ha dit...

Ahhhhhhhhhh!!! i gràcies mil per voler que acompanye el teu fantàstic bloc!!!

Anònim ha dit...

En septentrional 'passavolant'

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...