GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dissabte, 29 de gener de 2011

L'última figura que va cagar Isop


Imatge: Viquipèdia


La locució a la qual em refereixo avui va ser la resposta obtinguda en formular pel meu compte la pregunta relativa al concepte 'persona molt lletja' en dos dels punts d'enquesta (Osormort, 2007; Sta. Coloma de Farners, 2008) de la comarca natural de les Guilleries. 
  

I no cal estranyar-se'n. Tan sols hem de recordar la gran repercussió que les obres d'Isop tingueren (i des de temps molt reculats) en tots els àmbits socials del nostre país. 

De la seva difusió en l'ambient rural se'n fa ressò l'empordanesa Caterina Albert en una de les narracions de Drames rurals, recull publicat el 1902:     


Aquell vell, gros i majestàtic, amb son nas de lloro i sa flonja sotabarba, son ample ventrell sacsoner i ses ungles corbes ribetejades de negre, era un panxacontent que, queixant-se de dolor a l'esquena tota sa vida, mai havia fet altra feina que parar el sol en la porta, amb aire tranquil i satisfet, en mànegues de camisa a l'estiu, dins l'ample jaquetó de burell a l'hivern; les calces amb davantal fins a sota l'aixella, les vetes del coll descordades, els elàstics desfets, una barretina cabellera en la cuixa i les ulleres verdoses calades al mig del front. Allà es passava hores i hores, amb els dits llargs i corbs ficats en la capseta del rapé o bé aguantant les Faules d'Isop, un llibrot de fulls arnats i plens de rovell, amb les tapes de pergamí recatadament cobertes per una butlla vella [...] 
(del conte Daltabaix)







Il·lustració de Charles H. Bennett, 1857,
manllevada del blog Bestiolari, de Vicent Ferri
 






11 comentaris:

Martona ha dit...

Jo conec més el Isop fauliste molt socorregut
per les monges de la meva escola però h donare una ullada.

Puigcarbó ha dit...

Estaria amb la Martona, conec més l'Isop fauliste, i et diré més, de quan es deia "Esopo"

Jordi Solà Coll ha dit...

De les faules d'Isop teníem un vell recull a casa... temps era temps...

Carme ha dit...

Es podria dir: "és més lleig que l'última figura que va cagar Isop"...

Espero no trobar-me ningú tan lleig i no haver-ho de dir mai. :)

Lluís ha dit...

A marina diriem 'Més lleig que un resinat (vomitat) de rap ! Salut !

Helena Bonals ha dit...

"Tots els rostres tenen signes estètics afavoridors", ha dit algú. Provo de creure-hi...

Josep de Sora. ha dit...

"L'última figura que va cagar Isop". Ho he sentit alguna vegada, però no tantes com; "més lleig que pegar a un pare". Almenys a la part nord d'Osona, era molt freqüent aquest darrer. Apa, mainada; bona nit i moltes.

Jordi Dorca ha dit...

Marta,
L'Isop faulista encara el sento amb la "música" encomanadissa que ens vas posar al teu blog. Gràcies.

Francesc,
Sí, m'ha sorprès que Isop (amb "o" oberta) hagués arribat tan endins endins del territori. Ho reconec. Jo dec ser més urbà, més "Esopo", potser.

Jordi,
Gran tresor.

Carme,
Sí, es veu que anava així. I les enquestes que dic van ser fetes entre persones nascudes en cases de pagès bastant apartades dels nuclis.

Lluís,
Molt bo! Gairebé tan bo com la teva monografia sobre el parlar de Llançà. Mai no em canso de recomanar-lo.

Josep,
Sí, jo també tinc més sentit això que dius de "més lleig que pegar un pare".
Bon dia i moltes.


Aprofito per tornar a recomanar el llibre "Recull casolà", de Lluís Feliu i Pumarola, publicat per Edicions Brau, sobre el parlar de Llançà.

Anònim ha dit...

Jo com en Josep de Sora,pero també dic: és més lleig que un pecat.Estigueu bons....

Rafel ha dit...

Aquesta la vaig sentir ahir. La meva sogra, que és de Salt de tota la vida, la va dir. Es referia a ser l'última persona en fruir d'alguna cosa, que un munt de gent passava per davant d'ella i en tenia preferència.

Bon estiu

Jordi Dorca ha dit...

Rafel,
M'ho apunto com a referència de Salt. I constato, doncs, que la teva sogra la fa servir en un sentit altre que el de la bellesa física. Molt agraït. I bon estiu.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...