GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimecres, 19 de gener de 2011

Sa Monea Calaixera i els papus balears


Dies enrere, en provar d'endinsar-nos en el món de les amonestacions i els temors infantils, una seguidora nostra, illenca de soca-rel, va voler evocar, amb esglaiada memòria, la figura intangible, però tanmateix paorosa, de sa Monea Calaixera, personatge de ficció d'aquells que algú (amb prou bona intenció, suposo) havia dissenyat per fer-nos entendre, als infants de llavors, que calia caminar sempre per bona dreça i mirar de no ensopegar mai amb els paranys que el món extrafamiliar ens posava. 







Tanmateix, goso proposar que el cas de sa Monea Calaixera tal vegada podria haver estat, temps ha, el de sa Monea Queixalera, esdevinguda Calaixera per metàtesi, és a dir, per transposició de sons. I queixalar, doncs, hauria estat, en aquest supòsit no confirmat, una de les seves ocupacions preferides en les estones d'esbarjo. 

Però no m'hi posaré pas fort, atès que la informació que ens arriba des de Mallorca solament hi fa referència en la forma que hem indicat de bon principi. I, per tant, podem imaginar-nos-la (aquesta monea, o moneia balear) eixint ben bé dels calaixos, traient el cap per sota la roba plegada, ensenyant-nos les dents rere els poals, o ben amagada i discreta dins un contenidor qualsevol quan senzillament hi anàvem a endreçar els fems...



Res de tot això ens hauria d'espaordir actualment, car amb aquesta finalitat ja hi havia hagut, per als nins de les Balears, un personatge encara més horrend i temible. Em refereixo ara a na Maria Enganxa, personatge pouer, igualment fabulós i de record nefast, però d'èxit aclaparador, puix que la seva memòria ha acabat entrant, amb totes les honors, a les pàgines tan llegides i volubles de les xarxes socials. 

Gran casa, gran prestigi, diria jo, per a una figura tan perversa!

Heus-la aquí, doncs, tal com ens la presenten en la seva pàgina social de Facebook, ben atapeïda de seguidors ressentits:   






A la cisterna, devora la manxa
que rega la llimonera olorosa,
hi neda l'anguila més llefiscosa
i m'hi aguaita na Maria Enganxa.

Na Maria porta un ganxo de ferro
tot rovellat, amb la punta corcada
i em vigila tot el temps, afamada,
quan trec el poal per omplir el gerro.

Espera ajaguda sota el mirall
que tapa l'aigua obscura. El garfi untat
de salivera profetitza el tall
que m'arrosegarà al seu fred llit blau.

Cos ofegat, ceruli enamorat,
seré de na Maria el mort esclau.  











Els papus de les Balears


Tot plegat, és clar, podríem arrodonir-ho esmentant aquí, a tall de resum, alguns personatges baleàrics representats al mapa núm. 581 de l'ALDC, on els autors d'aquesta magna obra han pogut aplegar una bella colla de papus catalans que, si mai podeu, us recomano d'anar a conèixer directament al volum tercer de l'Atles Lingüístic del Domini Català.


Així doncs, són aquests, entre altres, alguns dels papus baleàrics:


  • Menorca: es moro (Ciutadella), el dimoni (Maó), s'Homo des Sac (Maó)
  • Mallorcabavota (Son Servera), (un) moraco (Felanitx, Son Servera), na Maria Ganxo (Son Servera), na Maria Enganxa (Sóller), el municipal (Felanitx), sa bruixa (Sóller), es moro (Santanyí)   
  • Eivissa: es Iai Marranxo (Eivissa), un bou (St. Josep de sa Talaia)









Dedicat a Sa Lluna Llépola.



10 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bones il.lustracions Jordi!

Puigcarbó ha dit...

són aquestes històries d'aquelles que abans explicaven els avis després de sopar, a la vora del foc.

Suposo que en deus saber d'aquests menuts entremaliats, pero si no fos així, et deixo la informació:http://blocfpr.blogspot.com/2009/12/lo-tarter-dels-minairons.html

Jordi Solà Coll ha dit...

M'enamora l'expressió: "bella colla de papus catalans".

Temps era temps quan venia el Papu!

Carme ha dit...

Quan de temps feia que no sentia cap papu per enlloc! temps era temps, ben cert... ara ja tothom els va oblidant...

Iris ha dit...

Per a mi totes aquestes històries són totalment noves, no les coneixia.
Moltes gràcies per fer-nos-les arribar. Sempre són benvingudes.

Sa Lluna llèpola. ha dit...

Aix, quants records!
He d'admetre que són personatges que crec que a gran part dels illencs ens han marcat durant la nostra infància. Vaig córrer moltes vegades fins treure s'alè i es fetge per sa monea calaixera! Tot i que don ses gracis per haver tengut oportunitat de conèixer aquesta tradició d'aprop, encara de tant en quan li recordo a sa meva predina el que em va fer sofrir!
Na Maria enganxa es mereix un monument! Crec que gràcies a ella molts al·lotets de fora vila no queien als pous per sa curiositat que a tots ens ha fet sempre mirar a dedins i encara ens fa riure a sopars i vetllades.

No puc fer res més que donar-te les gràcies per fer reviure records de la infantesa.

Gràcies Jordi!!!!

Olga Xirinacs ha dit...

A casa sempre es va esmentar el papu. Els encaputxats de la Setmana Santa eren "papus amb cua".
Pel que fa a l'home del sac, és universal, penso. A Astúries tenen ben vives les seves figures mitològiques i les venen en postals, habitualment. "El Home del Sacu", n'és una. En un conte anglès de la meva infantesa, sortia un home del sac que hi ficava els nens rebels i els feia anar al cor d'una muntanya on hi havia uns nans malignes.

Jordi Dorca ha dit...

Anònim,
Gràcies, són tretes de la xarxa.

Francesc,
Ahir vaig entrar al món dels minairons; moltes gràcies per passar-me'n l'enllaç. Sempre que tingueu informacions d'aquesta mena serà un goig per a mi de poder-les llegir.

Jordi,
Sí, hi va haver un moment que me'ls imaginar tots junts, talment una trobada gegantera. Gràcies.

Carme,
Suposo que està bé que els hàgim mig oblidat i que restin solament com a record i patrimoni cultural. Gràcies.

Iris,
No en recordes cap, de papu? En Botoni, tampoc?
Això vol dir que heu estat més tranquil·lets, per allà. Gràcies.

Lluna,
És un plaer haver fet coneixença amb personatges tan nostrats. Havent-los conegut, tinc la sensació d'haver entès més bé el món que hem viscut i les pors que ens tenallaven. Com si ho hagués mig superat. Moltíssimes, gràcies, doncs.

Olga,
Les postals de "El Home del Sacu" no les tinc presents. Quan vaig ser a Astúries recordo, això sí, unes estatuetes, molt ben fetes, que representaven els "trasgus", els follets asturians que llavors venien per allà; als meus pares els en vaig portar un. Però aquests, si no vaig errat, eren esperits nobles. Gràcies.

Anònim ha dit...

I never thought I would agree with this option.

LA MAR ha dit...

I a Palma "es Drac de na Coca".
Ben probablement devia ser ·caixalera" com dius....
Crec que ben aviat t'en aportaré algun a la col·lecció ja que ara el tenc a la punta de la llengua.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...