He de reconéixer, Jordi, que a mi que soc un desordenat absolut, la visió de la teva "lloriguera" (el despatx) m'ha conhortat, és com un claper de llibres, hi pots entrenar una fura. Una abraçada.
La meva mare sempre ha dit que l'ordre és la virtut dels mediocres, i el pare que no hi ha persona rica que sigui desordenada... per a tots els gustos!!!
Jordi, d'un despatx com aquest, jo en diria "Cal penja i despenja". Ja veig que estic en minoria, però tendeixo a tenir - o elmenys ho voldria - les coses ordenades; potser és per això, que a voltes no les trobo... . Per altra banda, he dit i repetit que, per a viure bé, necessito un grau de descontrol o desgovern... . Som així de contradictoris. "Cada casa és un mont"? No, no. ¡Cada ment, és un mont!. Bona tarda, quitxalla.
Jo també ho tinc sentit, bastant, però no pas molt. "Cal penja i despenja". De fet, la que he posat com a entrada no l'havia sentida mai. Va ser l'altre dia, després de Nadal, crec, quan el meu sogre la va deixar anar. I a mi em va faltar temps per portar-la cap aquí. Ara començaré d'endreçar tot el desmànec que tinc per casa. Que no és tant com el de les fotografies. Bona nit, Josep.
19 comentaris:
La foto del despatx és de nota, de tant caòtic frega la perfecció del desordre organitzat
Res com viure en un perfecte i harmònic caos, senyor Llepallengües!!!
Senyors,
M'hi trobo la mar de bé, aixina. Ves qui ho havia de dir!
Hola, Jordi Dorca! gràcies per vindre a Los Yermos.
He vist què ací es poden aprendre moltes cosses!!
Una abraçada.
Neus.
:) Doncs si t'hi trobes bé... endavant!
Jo, mentrestant, ja n'he après una de nova!
He de reconéixer, Jordi, que a mi que soc un desordenat absolut, la visió de la teva "lloriguera" (el despatx) m'ha conhortat, és com un claper de llibres, hi pots entrenar una fura. Una abraçada.
Igualment et dic, Neus. Ets molt benvinguda.
Però aquesta setmana, Carme, prometo ser més formal.
Sí, Jaume. Ja m'hi entreno, ja. Però es veu que encara no en sé prou. Tot arribarà.
Salutacions als roquers de Mallorca i Bellamar!
I consti que el balenari encara al tinc al cap!
La meva mare sempre ha dit que l'ordre és la virtut dels mediocres, i el pare que no hi ha persona rica que sigui desordenada... per a tots els gustos!!!
Doncs em temo que m'hauré de quedar amb la virtut dels pobres.
Salut, Helena!
Estic amb l'Iris: res com un caos perfectament organitzat... Fins i tot en el desordre, cada cosa té un lloc...!
El meu despatx també està així d'organitzat! Què hi farem...
Hola Jordi,
Hola Guspira,
Som uns virtuosos!
Jordi, d'un despatx com aquest, jo en diria "Cal penja i despenja". Ja veig que estic en minoria, però tendeixo a tenir - o elmenys ho voldria - les coses ordenades; potser és per això, que a voltes no les trobo... . Per altra banda, he dit i repetit que, per a viure bé, necessito un grau de descontrol o desgovern... . Som així de contradictoris. "Cada casa és un mont"? No, no. ¡Cada ment, és un mont!. Bona tarda, quitxalla.
Jo també ho tinc sentit, bastant, però no pas molt. "Cal penja i despenja". De fet, la que he posat com a entrada no l'havia sentida mai. Va ser l'altre dia, després de Nadal, crec, quan el meu sogre la va deixar anar. I a mi em va faltar temps per portar-la cap aquí.
Ara començaré d'endreçar tot el desmànec que tinc per casa. Que no és tant com el de les fotografies. Bona nit, Josep.
Ostres! jo que em queixo del meu fill ...... ara resulta que es perfecta !! ;)
Salut.
Anna .
El despatxet sembla un que jo conec¡
Quin?
Publica un comentari a l'entrada