GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 7 de gener de 2011

Cridar a mal any




L'expressió que avui tinc el plaer de presentar-vos la vaig sentir al poble de Tavertet a començ del segle XXI, i em consta, a més, que actualment és emprada, si més no, en altres llocs de la zona del bisbat de Vic.

Figura, igualment, en el volum Tavertet, cent anys d'història, p. 41 (primera edició), publicat l'any 1989 per Els Cingles; però, en canvi, no l'he sabuda trobar al diccionari normatiu ni, tampoc, al DCVB.

Té, és clar, el mateix sentit, o un de molt semblant, a la locució cridar el mal temps.  




A banda de l'innegable valor històric d'aquesta obra, de la qual és autor Jordi Sangles, aquesta llibre conté, ben inserides en els textos, incomptables perles lingüístiques i detallada informació sobre activitats i oficis tradicionals.

Aquest volum és, en fi, un excel·lent compendi de la cultura material del terme de Tavertet i una peça indispensable per al coneixement del patrimoni cultural de Collsacabra.

No caldrà, doncs, que cridem a mal any.   




8 comentaris:

Carme ha dit...

Jo també l'havia sentida, però no sabria dir-te ben bé on. Molt possiblement a Roda, també.

Jordi Dorca ha dit...

Per cert, quan tingui un momentet miraré de trobar la casa de la Cargolera. Les runes, suposo. Ho tinc ficat al cap, ja ho veus.

Puigcarbó ha dit...

jo l'havia sentit a Vinyoles d'Oris que també és per la zona.

Jordi Dorca ha dit...

M'ho apunto, Francesc. Anem ampliant les dades.
Agraït!

Nits ha dit...

Hola Jordi! He llegit el teu comentari al blog i he fet l'associació i m'ha fet molta il.lusió.
Bé, m'explico. El teu blog el vaig descobrir gràcies a l'Iris i com que sóc un disaster amb els noms no havia fet l'associació amb el llibre. Però sí, la Nits (=jo) ve dels primers blocs de la Nits de Xopsuey i vaig fer un post dedicat al teu llibre.
És que em va agradar molt el recull que vas fer. Et felicito per treball i te'l agraeixo ja que són mots que usem a la zona i així sempre quedaran guardats per les noves generacions que els recordin i també pels qui desconeixen aquests mots que ens són tant nostres. El meu interés va crèixer molt quan vaig marxar del poble (no de Tore, sinó d'un poble del costat) i vaig anar-me adonant que no tothom entenia mots com torratxa, broma, "aixabuiro",...etc, etc,...
Un dia el meu pare es va presentar amb 2 exemplars del llibre que avui he associat que era teu i ens hi vam passar molta estona comentant, recordant, rient per algunes curiositats,...
I de vegades quan venen a casa amics que també han anat a viure fora parlem d'aquestes curiositats i els traiem el llibre i ho comentem.

De nou, felicitats i un plaer coneixe't !!!

Iris ha dit...

El que es diu per ací relacionat amb ser gafe és:
"Està batejat amb aigua de tramussos"
"Qui té mala sort hasta en els collons entopessa"

Jordi Dorca ha dit...

Com diria aquell, per a mi és una gran satisfacció poder retrobar l'autora d'aquell post. En aquell moment em va fer molta il·lusió veure reproduït en un blog tants de detalls de geovariació acrescuts amb observacions ben oportunes. De fet, hi ha alguna entrada (la del PARRAC) que jo l'he escrita basant-me en informació treta d'allà.
És un honor poder rebre el vostre suport i m'agradarà de poder-hi comptar per fer-ne, d'aquí a uns quants anys, i si tot va bé, un volum de curiositats i amenitats de les que, gràcies a tots vosaltres, es puguin aplegar en aquest blog.

Jordi Dorca ha dit...

Hola Iris,
Som feliços de ser enriquits amb aportacions interdialectals tan variades.
La dels c... també la diem nosaltres, en una forma molt semblant, que ara no recordo.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...