GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 11 de gener de 2011

Vigatans




Vigatans, cap de marrans.

Dita amb referent geogràfic implícit, que podria ser interpretada -i així ho proposo jo- com a lloança pura de l'esforç i de la tenacitat.

La mateixa tenacitat que caracteritza molts homes i dones del nostre país. La tenacitat que ens fa avançar a grans gambades, o la que ens ajuda, si més no, a tirar endavant quan tot just podríem entrar en defallença.





Dedicat a Víctor Pàmies, filòleg tenaç, gran paremiòleg, congriador de blogs.


10 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

aquesta plaça és una meravella i en un carreró adjacent hi ha una de les llibreries més boniques del món.-

Helena Bonals ha dit...

Ser marrà és ser tenaç?

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
Benvingut als carrers adjacents. I a la llibreria. Encara que no siguin meus.

Helena,
Això és una modesta reinterpretació meva. Per poder-ho presentar sense que ningú se'n senti ferit.
I consti que els de l'Hospitalet de Llobregat també en som molt, d'obstinats.

vpamies ha dit...

Part de la meva família prové de la zona de Vic i Santpedor.

Si no vaig errat i recordo el que em van explicar el cognom Riudor prové d'aquesta zona. I Sant Fruitós del Bages, durant la República, que treien els noms de sants dels municipis es deia Riudor del Bages.

Aquesta dita tòpica anirà de pet al meu mapa paremiològic, Jordi. Gràcies!

Helena Bonals ha dit...

Perdona, qui és de l'Hospitalet del Llobregat, apart de mi? Sempre em deixes intrigada!

Jordi Dorca ha dit...

Víctor,
Te n'aniré posant més. Reconec, però, que algunes són un pèl dures. Però cal anar-les posant. Són part del nostre patrimoni.

Helena,
Jo sóc nascut al barri de Sta. Eulàlia, del carrer Santiago Rusiñol.

Iris ha dit...

Ni idea d'aquesta expressió. Jo en tinc una que sols la conéix la gent d'Algemesí, però és el que li dius a Victor, és un pelet massa dura!!!

Jordi Dorca ha dit...

Sí, Iris, això hi entra. N'hi ha de molt dures. Però, d'altra banda, tampoc podem fer veure que no existeixen. Amagaríem una part de la realitat.
Passa-la-hi a en Víctor.

Helena Bonals ha dit...

Jo vaig néixer a Manresa, i dic "mès" i "pople" enlloc de poble.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Això del MES em toca bastant de prop. Quan vaig fer la recerca al Lluçanès vaig poder identificar, de manera bastant aproximada, la isoglossa que per aquella banda separa els llocs on fan la "e" oberta dels llocs on la fan tancada.
Fins i tot vaig posar en aquest blog una entrada dedicada a això: "A Prats de Lluçanès sense pa i vi no hi tornis més."
Bona nit!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...