Per ajudar-nos a completar l'apunt que vam escriure en relació amb el palleraire (sovint dit paieraire) l'escriptor Josep de Sora ens ha fet arribar una col·lecció de tres imatges copsades per ell mateix al terme de Lluçà, a la comarca natural del Lluçanès.
Les fotografies, que són de l'any 2008, reflecteixen de manera molt realista, i amb lleus variacions, quina era l'activitat que duien a terme el palleraire i l'esgranador cap a la dècada dels 50 i quin era, a més, el suport mecànic que tenien.
En la primera imatge (la que encapçala aquest apunt) el primer pla se centra en la figura del palleraire i en la seva feina no fàcil.
En canvi, en la segona (infra) l'atenció cal posar-la en l'esgranador i en els qui l'ajudaven des de la seva esquerra; aquesta ajuda consistia a tallar el vencí (del llatí VINCULUM) amb un volant petit i a acostar la garba, ja un xic desfeta, a l'esgranador perquè aquest la fes entrar al trill progressivament i amb dosis ben païdores. Des de l'altre cap, no cal dir-ho, era el palleraire qui en rebia la pluja.
Finalment, en una tercera imatge, podeu veure, aquí sota mateix, el conjunt de màquina i tractor tot just encetant el camí del trasllat.
5 comentaris:
A Mallorca a aquesta feina de separar el gra de la palla li deim batre.
A la Ribera també, el meu pare va treballar una temporada segant blat i ho esmentava sovint!!!
Així era com feien els pallers. M'agradat molt veure aquestes fotos.
Jaume,
Sí, era la batuda, i encara més bella, diguem-ho així, quan es feia amb animals. Sense nostàlgies.
Iris,
Havia fet de segador? Quins temps!
Francesc,
Sí, a mi també m'agraden molt.
Sí Jordi, temps difícils i durs, però el que tenim ara ja va deixant-se notar! ja veurem on acabem tots...
Publica un comentari a l'entrada