Allí on jo sé que aquest substantiu és usat, el mot en qüestió (que és nom d'ofici) té la particularitat de presentar-se en forma generalment "ieista", tal com escau que sigui en el llenguatge d'ambient rural de certes regions del català central.
I malgrat que el DCVB solament el situa a la meva vila de Torelló, jo el tinc ben comprovat en altres punts de la comarca d'Osona -sempre, insisteixo, en la forma ioditzant- per les enquestes més recents que he pogut fer.
No el recull el diccionari normatiu, però sí, com dèiem, el DCVB, que el defineix com a 'home que basteix el paller o munt de palla', però sense afegir-hi informació documental.
Constatem, a més, la participació del sufix -AIRE, de nissaga occitana, en la formació del mot.
El paieraire.
Per acabar-ho de destriar, l'amic Josep Comas i Areñas, col·lega nostre en la recerca de mots avials, li va conferir presència literària al conte "Les urpes d'un secret", dins dels celebradísims Contes rurals, obra editada per l'Associació Cultural Gombau de Besora, amb il·lustracions de Lluís Vilardell.
El volum sortí a la llum 1999, i reflecteix de manera immillorable les angúnies i les alegries de l'ambient rural, així com certs detalls relatius a les activitats que tradicionalment s'hi duien a terme. Sense ser avorridament exhaustiu, l'autor hi posa les pinzellades justes i necessàries perquè nosaltres, com a lectors i com a aprenents, hi puguim entrar a pleret i fer-nos-en bon cabal.
Esgranadors, pesadors, tractoristes... Tots hi transiten amb la vivor i realisme que cal esperar-ne.
I sempre amb el mot a punt.
11 comentaris:
A l'Estany (moianes) a l'estiu anàvem a esperar a la màquina de batre que venia de Moia amb els palleraires, feien efecte amb les ulleres el barret de palla al cap i el mocador sovint a quadres com si fossin bandolers, tapant-els-hi el nas i la boca. I no era fàcil fer un paller, a mi m'agradava molt veure com anava agafant forma i pujant amunt.
T'envejo la sort d'haver-ho pogut veure quan encara es feia amb aquella naturalitat. Bandolers de l'Estany!
Bon dia, Francesc.
Havia de ser molt bonic, veure com anaven fent el paller
A pleret i a pler, ...és com et llegim. Gràcies!
Tampoc l'havia sentida, aquesta paraula.
Del que dius sobre el ieisme, ací a València està supergeneralitzat, les noves generacions ja no saben pronunciar el so de la ll.
Gràcies novament per la informació.
Jo també havia vist com arribava la màquina de batre i com es feia el paller. Jo era petita i estiuejàvem a prop de Roda de Ter, a pagès. I tota la mainada que érem per allà ens llevàvem de bon matí per veure-ho.
Recordo la màquina de batre, però no recordo haver sentit que diguessin palleraires... clar que era petita i potser no m'hi fixava.
Fer un paller ben fet, és un art des d'un principi; cal calcular la quantitat de palla que donarà el modoló o serralla, per a donar al paller l'amplada necessària. Que no sobri palla i que tampoc faci curt, amb la qual cosa s'hauria "d'entornar" prematurament, quedant massa aplanat, camús, xato. La pluja en barganyaria una bona part. Ha de tenir la forma de pera llimonera, posada de cua enlaire. Una era amb un parell de pallers ben construïts, era un signe de solvència pràcica i estètica. Bona nit, mainada. (Sona a garrotxí, però m'agrada el mot).
Anònim,
Sí, veig que tampoc no ho havies vist.
Núria,
El plaer és meu. Gràcies a vosaltres.
Iris,
Sí, els dos "ieismes": l'històric (ben genuí) i el d'influència castellana. Gràcies a tu.
Carme,
Suposo que devia ser tot un esdeveniment. Això m'ho he perdut. Per poc, però m'ho he perdut.
Josep,
Ens la jugàvem en la tècnica.
Ep! Aquest ENTORNAR és nou per a mi. Vol dir 'engongir'?
Bona!
En els primers metres d'alçada d'un paller, el diàmetre augmenta; a partir d'aquí, es va reduint gradualment, (entornar) - podria ser equivalent a encongir - si el diàmetre minva molt, (s'entorna massa), resultaria un paller massa aplanat, de manera que, l'aigua de la pluja no s'escorreria avall per l'exterior, sinó que penetraria cap dins i podriria part de la palla. Jordi, no juguem amb els pallers, "que la palla va cara". Apa, aneu fent.
Ja que en Puigcarbó parla de Moià, jo tinc ben present el meu oncle nat a aquesta vila... que venia de pagès i parlava ioditzant... I, ves per on, el teu comentari bé m'ha recordat aquella parla seva... Records recents...
Josep,
Ep! Aquest ENTORNAR dóna molt de joc. De fet, no recordo que me l'haguessin fet servir mai, per explicar aquest procés.
L'haurem de posar al llibre.
Jordi,
Tindré en compte els vostres orígens moianesos. Tot i que jo no hi he fet mai cap entrevista, en aquella contrada, et puc dir que en tenim moltes referències gràcies al llibre "Caracterització de lL'idiolecte d'un parlant de Moià", de Carles Riera, publicat per Claret l'any 1993.
Publica un comentari a l'entrada