Els de Sta. Coloma tanquen la porta amb una feixina.
Per més que pugui sobtar, aquest fou un dels primers comentaris que m'adreçaren al poble de Joanet (en terme d'Arbúcies) així que hi vaig arribar, pel juliol de l'any 2009, amb el principal propòsit de concertar-hi una primera jornada de conversa i d'enquestes geolingüístiques.
Amb aquesta mena de rebuda, amb aquesta punyent geodita, el nostre informador, sense gaires preàmbuls, va encetar tot seguit el franc camí de la conversa espontània
I ho féu, com consta aquí, per metaforitzar alguna qualitat, física o moral, dels veïns de Sta. Coloma de Farners.
Per copsar-ne la intenció, tan sols hem de recordar que el substantiu feixina, tan característic del llenguatge i els oficis bosquerols d'aquesta zona, hi té el sentit de 'feix de llenya'.
14 comentaris:
Quina interpretació en faríeu?
Hola Jordi,
Potser una manera de barrar la porta, com quan antuvi es barraven els accessos de les cases?
-ho havia vist fer a la botiga que tenien els meus avis- amb una barra travessera... Estaré desbarrant?
Per cert, la teva feina em recorda la relació entre viatge -geogràfic- i coneixement, en el present cas relacionat amb la llengua...
Felicitats!
Pot ser intenta transmetre que no cal tancar a pany i clau perquè encara confien amb la gent honesta del poble???
M'agrada la interpretació que fa la Iris i votaria per aquesta...
Però si voleu veure llenya...el mes de març podeu anar a la carbonera que es fa al meu poble, Cànoves!
Totes les dites populars envers pobles veïns mai solen ser per ressaltar-ne res de bo. No voldria opinar sobre el significat d'aquesta, però crec que fa referència al intel·lecte. A Llançà també es fa servir la paraula feixina, especialment per referirse a un braçat de tóries. Al poble que hi ha varis 'barris' es diu : A Setcases tots són lladres a la Vila la meitat i al Port de cap a cap. Als del Port de la Selva que : S'aixequen una hora més aviat pèr fer una hora més el vago. Els de Cadaqués diuen als seus parents : Si un dia vens, que no vinguis, un cafè si és que has dinat, sempre el tindràs a taula.
aquesta si la sabia, m'ho va dir un senyor gran ja traspassat de Sta Coloma, era un pou aquell home de dites d'aquestes..., s'en sabia un munt.
Jordi,
No, no desbarra ningú. Només és que jo en tenia molts de dubtes, i m'adono que els dubtes, en aquest cas, són de mal esvair. La meva feina -en sóc conscient- no ho pot aclarir tot. I la frase en qüestió continua essent per a mi un xic "opaca", que diuen ara. O força polisèmica, que queda molt rebé. La modèstia s'imposa.
Iris,
Jo diria que, malgrat tot, anem bé pel cantó de la senzillesa i els significats afins.
Núria,
La feina de carboner era senzilla i molt embrutidora, francament negrosa. De poques comoditats, vaja. I de carboners ja n'hi ha poquets. I pocs -així m'ho m'han dit- que vulguin fer-ne demostració. Ens hauries de dir quin dia és la demostració de Cànoves.
Reporter (és a dir, Lluís),
Jo crec que s'ha d'interpretar "en negatiu", com tu suggereixes. Tirant, doncs, cap a senzill però, potser, pel cantó de barroer, matusser, pobre, miseriós... No ho sé!
Francesc,
No saps pas quina mena de sentit l'hi donava el colomenc que vas tractar?
El meu informador de Joanet no m'ho va acabar d'aclarir. Però el deix sorneguer sí que hi era. Em penso.
Moltes gràcies a tots per les vostres notícies. Bona nit!
No seria una feixina per a "fotre-li llenye" a qui si apropi massa?. Perquè com diu el reporter,les referències a pobles veïns no solen ésser en forma d'elogis. Tanmateix, no en tinc coneixement.
Al Mallol, petit i encimbellat poble de La Vall d'en Bas, cada any per la fira, (tardor) fan una pila de carbor, entre altres mostres d'antics i reculats oficis. Tingueu un cap de setmana plaxeriós.
La veritat és que no sé quina interpretació donar-li, però el que sí que et puc dir és que la teva feina m'atrapa... :D
Jo tampoc ho sé, pe`ro dóna la impressió que vulgui dir que fan les coses de qualsevol manera en comptes de tancar bé. pe`ro és pura impressió perquè no en tinc ni idea.
De bell nou, Jordi: Com bé diu la Guspira aquesta feina atrapa! Apassionant, la parla...
Saps que a mi en una historia que em va explicar el meu pare de la guerra civil em va dir que la Feixina era una especie de símbol feixista? i fins i tot recordo que va dir-me que hi havien fet-un momument a les illes, fa molt de temps d'aquesta conversa i potser desvario i no era ben be aixi però m' ha vingut a la memoria desprès de llegir-te.
Això de la perspectiva a l'hora de criticar un poble: jo sóc brut, tu ets "guarro", ell és un porc. Com més distant, més forta la crítica. En general aquestes expressions tenen molta mala llet.
Josep,
M'ha agradat això de la platxeriosa fira de la vall d'en Bas. Hi haurem d'anar. Modèstia a part, m'ho han explicat tan bé, i tantes vegades, que gairebé la podria fer jo, la pila carbonera... És broma. Bona nit, Josep.
Guspira,
Sí, tens raó. Però de vegades reconec que potser em deixo atrapar més del compte. Tot vol mesura. Bona nit, Guspira.
Carme,
Fa pensar en cosa barroera. Segur que es pot interpretar per aquí. Bona nit, Carme.
Jordi,
Aquest és un bon lloc per quedar atrapat. Vaig pensar que no tot ho podríem encabir en llibres o articles. Ells, els informadors, també s'ho mereixen. Bona nit, Jordi.
Marta,
Això que dius és molt molt interessant. I em sona vagament el que dius sobre les Balears. Segur que sí. D'haver-ho llegit, potser. Mirarem d'esbrinar-ho. Bona nit, Marta.
Helena,
La distància i la perspectiva. Físicament. És clar que sí. Suposo que algú ho deu haver estudiat. I si no s'ha fet, s'hauria de fer. Ho haurem de proposar al Víctor Pàmies. Bona nit, Helena.
Publica un comentari a l'entrada