El senyor Joan Novich i Palahí fou, per la tardor de l'any 2008, el nostre principal informador del terme municipal de la Cellera de Ter. I ho fou no solament pel nombre de sessions que hi enregistràrem -que en van ser moltes!- sinó també per l'interès dels documents etnolingüístics que ell i la seva família ens van aportar.
El document que avui us presento es va difondre l'any 2003 amb motiu del cinquantenari del seu negoci familiar de carn i embotis, i fou editat pel senyor Joan Novich i Vila (fill i hereu del nostre informador octogenari) amb l'ajuda, segons consta en pròleg, de molts cellerencs que generosament hi aportaren fotografies de la dècada dels 50 en les quals són ben visibles algunes escenes representatives de la vida pagesívola i artesanal d'aquell moment històric.
S'escau, a més, que les belles imatges recollides en aquest brevíssim opuscle van acompanyades de refranys i explicacions al·lusius a aquelles feines.
- Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé
- Ni carreter sense tralla, ni bover sense agulla, ni rector sense bastó
- Agutzil descuidat, lladres al mercat
- La dona en una masia, ningú sap el que estalvia
- Sedàs clar i garbell espès fan ric el pagès
- Qui bat amb un ruc, ben cagat i ben batut
- Safaretjos i forns, niu de raons
- Aigua corrent és de bon bevent
- Qui fa un cove fa un cistell, i al cap de l'any cisteller vell
Dedicat a la família Novich, de can Blanxé, que tan bona acollença ens va fer.
9 comentaris:
Qui bat amb un ruc... com sempre deliciosa entrada! Sedàs clar i garbell espès...: bella és la parla!
A mi m'arriba molt "La dona en una masia, ningú sap el que estalvia": m'agraden les persones que estalvien, que són austeres, amb poques excepcions. M'agravia l'opulència.
Jordi,
Sempre em doneu peu.
Bella és la parla.
Bella és la pàtria.
Salutacions cap al Far.
Helena,
La fotografia que ho il·lustra és, en el llibret, realment bella: dona amb mocador al cap munyint la vaca suïssa.
I sí: l'opulència fereix.
Et deixe una altra dita sobre els oficis:
Al sastre sense didal, l'agulla li fa mal.
Aquest me'l se de memòria perquè ma mare me' repetia caada vegada que em veia cosint sense el didal.
Moltes gràcies per una entrada tan completa com aquesta
Iris,
Molt bona.
Una abraçada sense didals.
aquestes dites populars plenes de saviesa no
s'haurien de perdre.
Salut
Qui paga a faldades, paga 'dugues' vegades. No hi res més bo, ni més bona medecina que un bon trago del porró, una sentada a la bacina i a l'endemà festa major. Esperar amb la boca oberta, fotent queixalades a la boira. Salut !
M'encanta..."La dona en una masia, ningú sap el que estalvia"...potser caldria enviar-la al Col·legi d'Economistes?
Francesc,
Totes són de bon celebrar i de bon aprendre. Salut i mots!
Lluís,
Molt bona! El millor: les queixalades a la boira.
PS: ja tenim la tia a casa!
Núria,
Molt bona. Suposo que ho dius perquè hi vagi a fer-los classe, oi?
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada