Sembla una mica estrany això també, eh? No ho trobes tu, d'estrany?
Quan deixes 'nar un roc, i cau aixís a terra... La Terra, si s'aguonta, allò tinria de ser igol, oi que sí? I es veu que sempre és al mateix puesto. Cada any va dant les mateixes voltes. Sembla estrany aquest món, eh?
I no s'aguonta enlloc. I n'hi ha que diuen que tot tirà en amunt, diuen. En avall, al revés, em sembla a mi! Tot és al revés. N'hi ha que diuen "tot tira en amunt", volent dir "s'aguonta perquè tira en amunt". No costa gaire de dir, això. Ho deuen dir perquè ho senten dir d'atres.
Perquè l'aiga i rocs i terra, que pesa tant, també és estrany, això, eh? O potser perquè no ho entenem... Potser per 'xò. Si ho entenguéssem, com va la cosa, llavors ja no ho seria d'estrany, tampoc. Poder mai ningú no ho ha entès gaire...
Etnotext de l'any 2000 enregistrat al terme de Lluçà, a les envistes de la casa de Miralles, tot fent camí entre cal Salles i can Bagues.
Dedicat a l'autor de les reflexions, que és un dels qui més estones de companyia em va fer quan vaig ser en aquestes terres del Lluçanès.
 |
| Cal Salles, gener de 2011 |
 |
| Miralles, gener de 2011 |
 |
| Can Bagues, gener de 2011 |
11 comentaris:
La llei de la gravetat: per molt amunt que arribi una muntanya sempre semblarà baixeta des d'un avió.
Helena,
Modèstia i senzillesa, que sovint volen dir "sentit comú". Com en el cas d'en Benet Càstia, que té, també, una reflexió de to semblant en relació amb els avions.
He gaudit del text tres cops...! Una veritable delícia. Com bé tu dius modèstia i senzillesa,
que són l'expressió del sentit comú...
en Benet és un (crac). modestia i senzillesa, com tu dius,en estat pur.
jo sóc dels qui encara no ha entés com un Jumbo es pot enlairar, per més que m'ho expliquin. Quan a Benet té aquella saviesa popular, senzilla i directe, n'he conegut alguns com ell i cal escoltar-los, sempre s'aprèn.
Jo també me l'he llegit tres vegades... m'ha agradat molt!
Hola Jordi,
M'ha agradat llegir el text i veure algunes paraules que tant deien els de casa, els avis i els tiets, com aiga, dar voltes,... i d'altres que també uso jo, fins i tot avui en dia, com per exemple per xo.
Ah, per cert, jo sòc la de la part alta de la vall del ges. Soc de SPT. No ho he fet mai públic ni res, perquè el blog volia ser molt anònim, però per si et serveix en el teu recull de paraules doncs t'ho dic per situar la zona d'origen dels meus mots, ja que t'aniré visitant i comentant.
Salutacions!!!!
Un etnotext fantàstic, és un plaer llegir un text com aquest, una veritable joia.
El pronom 'xo, així, suprimint el diftong ai, el fem servir molt sobretot quan expressem incredulitat davant un fet que ens han contat.
Gràcies per compartir. Joana
Si l'autor de les reflexions, nascut a cal Salles de Lluçà, ho pogués llegir, estic convençut que n'estaria molt recontent, de les vostres lectures i comentaris.
Gràcies a tots pels vostres apunts i informacions.
I gràcies a l'informador, perquè molt sovint les seves reflexions són també(i encara que no ho sembli) les nostres relfexions.
Una vegada durant un viatge en helicòpter varem patir un terratrèmol, doncs bé per una mica menys de 20 segons l'aparell va quedar aturat en l'aire estàtic sense que es mogués ni cap a endavant ni enrere, no vam entendre el que passava fins que vam veure com s'anaven balancejant edificis i esquerdant un dels ponts principals de la ciutat, la gravetat ho va fer romandre en l'aire ens va eplicar el pilot, són d'aquestes coses que una vegada viscudes li dónes moltes voltes però que no m' agradaria tornar a comprovar
Bon dia,
No se m'havia acudit mai pensar en una circumstància d'aquesta mena; és tota una experiència, físicament molt interesant, és clar, i entenc que t'hagi quedat molt gravada.
Però tens raó quan dius que valdrà més que no es repeteixi.
Gràcies per compartir-ho. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada