Sa Monea Calaixera i els papus balears

Dies enrere, en provar d'endinsar-nos en el món de les amonestacions i els temors infantils, una seguidora nostra, illenca de soca-rel, va voler evocar, amb esglaiada memòria, la figura intangible, però tanmateix paorosa, de sa Monea Calaixera, personatge de ficció d'aquells que algú (amb prou bona intenció, suposo) havia dissenyat per fer-nos entendre, als infants de llavors, que calia caminar sempre per bona dreça i mirar de no ensopegar mai amb els paranys que el món extrafamiliar ens posava. 

Tanmateix, goso proposar que el cas de sa Monea Calaixera tal vegada podria haver estat, temps ha, el de sa Monea Queixalera, esdevinguda Calaixera per metàtesi, és a dir, per transposició de sons. I queixalar, doncs, hauria estat, en aquest supòsit no confirmat, una de les seves ocupacions preferides en les estones d'esbarjo. 

Però no m'hi posaré pas fort, atès que la informació que ens arriba des de Mallorca solament hi fa referència en la forma que hem indicat de bon principi. I, per tant, podem imaginar-nos-la (aquesta monea, o moneia balear) eixint ben bé dels calaixos, traient el cap per sota la roba plegada, ensenyant-nos les dents rere els poals, o ben amagada i discreta dins un contenidor qualsevol quan senzillament hi anàvem a endreçar els fems...

Res de tot això ens hauria d'espaordir actualment, car amb aquesta finalitat ja hi havia hagut, per als nins de les Balears, un personatge encara més horrend i temible. Em refereixo ara a na Maria Enganxa, personatge pouer, igualment fabulós i de record nefast, però d'èxit aclaparador, puix que la seva memòria ha acabat entrant, amb totes les honors, a les pàgines tan llegides i volubles de les xarxes socials. 

Gran casa, gran prestigi, diria jo, per a una figura tan perversa!

Heus-la aquí, doncs, tal com ens la presenten en la seva pàgina social de Facebook, ben atapeïda de seguidors ressentits:   



A la cisterna, devora la manxa

que rega la llimonera olorosa,
hi neda l'anguila més llefiscosa
i m'hi aguaita na Maria Enganxa.

Na Maria porta un ganxo de ferro
tot rovellat, amb la punta corcada
i em vigila tot el temps, afamada,
quan trec el poal per omplir el gerro.

Espera ajaguda sota el mirall
que tapa l'aigua obscura. El garfi untat
de salivera profetitza el tall
que m'arrosegarà al seu fred llit blau.

Cos ofegat, ceruli enamorat,
seré de na Maria el mort esclau.  

Els papus de les Balears

Tot plegat, és clar, podríem arrodonir-ho esmentant aquí, a tall de resum, alguns personatges baleàrics representats al mapa núm. 581 de l'ALDC, on els autors d'aquesta magna obra han pogut aplegar una bella colla de papus catalans que, si mai podeu, us recomano d'anar a conèixer directament al volum tercer de l'Atles Lingüístic del Domini Català.


Així doncs, són aquests, entre altres, alguns dels papus baleàrics:

• Menorca: es moro (Ciutadella), el dimoni (Maó), s'Homo des Sac (Maó)
• Mallorca: bavota (Son Servera), (un) moraco (Felanitx, Son Servera), na Maria Ganxo (Son Servera), na Maria Enganxa (Sóller), el municipal (Felanitx), sa bruixa (Sóller), es moro (Santanyí)   
• Eivissa: es Iai Marranxo (Eivissa), un bou (St. Josep de sa Talaia)

Dedicat a Sa Lluna Llépola.