Agullola de Rupit, desembre de 2010
Sempre he pensat que Collsacabra és un dels indrets en què el dolor produït per la manca de diners resta més apaivagat per la magnitud dels seus paisatges imponents i per l'aclaparadora presència d'un gran faedor que tot ho relativitza.
Grandet com sóc, ja m'adono que l'oblit dels afers econòmics no s'aconsegueix tan fàcilment com voldríem. I que ni tan sols esguardant la plenitud i la feresa d'aquells remotíssims espadats s'allibera un hom de totes les servituds de la vida diària.
És per això, doncs, que us vull fer avinent dues de les accepcions que el substantiu xeixa (mot d'origen insegur, però tal vegada cèltic) coneix en terres de Collsacabra. Totes dues me les va ensenyar l'amic Miquel Banús, de Rupit, a qui dedico l'apunt d'avui.
- 'blat de bona qualitat, que fa la farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari' (definició que trec del DCVB)
- 'diners'
La primera accepció, d'extracció rural, és pròpia de molts indrets del domini. La segona, en canvi, sembla més restringida quant a la seva implantació geogràfica, car el DCVB la situa únicament a Mallorca.
Aquest mateix diccionari recull, tanmateix, una altra accepció, d'encuny ripollès, molt relacionada amb els béns materials:
- 'cinquena, moneda antiga de cinc duros'
Pel que fa referència a Collsacabra, l'accepció econòmica d'aquest mot la trobem igualment representada en el volum intitulat Collsacabra. Paisatges i llegendes, de Miquel Banús i Blanch, publicat l'any 2003 per Farell Editors. I dins del conte "El còlera i la mestressa de l'Alou", p. 40:
Era costum, llavors, enterrar els morts del còlera a les poques hores de finir, i així ho feren, també, amb dita senyora. La cosa no hauria passat d'aquí si no hagués estat que en dita pairalia de l'Alou tenien un mosso que era molt curt de gambals i es volia casar, però no tenia xeixa (diners) i no sabia pas com fer-ne.
Sigui com sigui, i deixant de banda les angúnies que eternament haurà de passar el mosso del conte per causa de la seva dèria materialista, valdrà més reblar-ho tal com ho fan a Manacor quan volen expressar satisfacció per les coses ben fetes:
Millor si és xeixa!
 |
| Collsacabra, desembre de 2010 |
13 comentaris:
Bon dia Jordi!
1.-Ja he pogut obrir i llegir el post sobre les broques. La veritat és que tant uso busques, com broques, com agulles del rellotge, va com va... Però en honor al teu post faré un canvi en el meu i substituiré la busca per la broca.
2.-El mot xeixa no el coneixia de quasi res. Si et sóc franca quan he vist el títol sols m'ha aparegut un arxiu dins el meu cap. Atenció, atenció... la cançó de'n Pere Gallarí(ooouups!) que deia: com que era tant bon home en Pere Gallarí se'n du tota la xeixa la xeixa del molí... ( i són d'aquelles paraules que les cantes però mai t'has parat a pensar què signifiquen) Ara ja ho sé.
Fas un gran treball Jordi!!!!!
Contemplant l'imponent orografia de Collsacabra m'oblido del món... Qualitats curatives de la natura...
Bella entrada Jordi!
Bonica paraula xeixa...sense xeixa hi ha dret a la queixa.
Sense xeixa..res de res oi Jordi¡
Xeixa la coneixia, atès abans de jubilarme venia farina i per cert he passat moltes vegades pel Collsacabra anant o tornant d'Olot abans no fessin els tunnels de Bracons, el paisatge és realment bonic i majestuos.
Bonica la foto del "mogró de Catalunya".
No tinc cap dubte de que la xeixa era i és una varietat de blat, com ho és el forment, el dimas,el pané 2, pané 7 i d'altres. I, metafòricament, també le sentit emprar relacionant-lo amb els diners, "pistrincs" "calés" i mallorca "dopés". El comprador, davant del venedor; "ja em pots anar fent propaganda, si no hi ha xeixa". O bé; "es veu que li volia vendre el tractor, però es tem que no hi hagi xeixa". Bisaura; nord d'Osona. Molt bona nit a tots.
N'hi ha que tenen xeixa al davant i només pensen a conservar-la. D'altres pensen la quantitat de llibres que es poden arribar a comprar amb aquesta xeixa. Són mentalitats.
No havia sentit aquesta paraula en ma vida!!!
Si us plau, perdoneu-me els lletraferits i els mallorquins; el verb haver i Mallorca amb minúscula... . Serà qüestió d'anar al llit. Bona nit. Josep de Sora.
No ho havia sentit mai això! :)
Per a referir-nos als diners sempre ho hem fet com a duros, o bé doblers ("dobbés").
Però clar, Mallorca és gran i potser a s'altre punta ho diguin d'altra manera. Quanta riquesa!
Sempre aprenem alguna cosa nova.
Bon dia Nits,
Broques, busques, agulles, brusques... I encara me'n queda alguna que me la guardo. Del Lluçanès, molt interessant. D'aquí a no gaire n'he d'escriure alguna cosa. Moltes gràcies pel seguiment. Si no, ja hauria plegat.
Jordi,
Oblit i guarir. Sovint convé. La memòria pot fer mal.
Núria,
La palatal xeixa. Palatal com el cel de la boca.
Anònim,
Amb bona xeixa no hi ha pas queixa.
Francesc,
Ets roda-soques, veig!
Marc,
Salut i xeixa! I punyent mugró!
Josep,
Em sembla que no n'havíem parlat mai, de la xexa del Bisaura. Ho posarem al llibre de Sora. Bonat nit!
Helena,
M'has fet pensar en mi mateix. Jo també la faig molt sovint, aquesta equivalència. I me'n planyo moltíssim, quan veig que algú llença els diners.
Josep,
Alerta! Que tu hi tens una bona tirada, cap a Mallorca. I jo també l'hi tenc.
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i lectures.
Em sembla que es diu de qualsevol menjar que sigui bo...
M. Roser
Lluna,
Gràcies, com sempre, per les teves informacions illenques. També n'hem après moltes coses.
I no pateixis per la xeixa: ni a tu ni a mi no ens toca gaire. No deixa de ser un mot d'extracció rural.
Roser,
Ep! M'ho apunto. No em constava. Tot i que és ben raonable. M'ho apunto com a Bages. Gràcies i una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada